central park

El pulmo de la Gran Mansana te forma rectangular. Es pensa com un parc central tot I tenir boscos i llagunes, cotxes i rascacels. Un rectangle de verd tornasol que es viu com un oasis en un desert urbanistic. El pulmo de la Gran Mansana parla idiomes i no te edat, o mes ven dit, les te totes alhora! Es un pulmo que talla la respiracio a qui el descobreix per primera vegada y relaxa als que acudeixen a ell com el gimnas de casa seva. Un pulmo gegant de formiguetes amb bambes Nike i pantalo curt, de cotxets amb bebes acabats de sortir de l'ou, venedors de hot dogs, parelletes buscan intimitat i ancians buscant companyia. Els artistes i les gavines tambe s'acosten al pulmo de la capital del mon. Quan s'acaba l'estiu, per un extrany motiu que encara no entenc, l'aura de Central Parc atrau als forasters a respirar de la seva esencia. A la bora de la gespa, el viatger es pregunta com ha arribat aqui. Respostes retoriques a preguntes de punts suspensius. Sembla que la tarda nostalgica sigui el motor del boligraf nomada que no enten ni els parcs ni els pulmons. Respira fons, i se'n va cap a casa.