Enric

Un relat de: Djalí

Enric, d'uns quaranta anys, un metre setanta-sis centímetres, vuitanta quilos dos-cents grams, de camisa blava, el coll desfet, americana fosca, pantalons ben planxats i sabates noves, calb i de nas prominent surt a sopar a fora un divendres al vespre amb Susanna, trenta-sis anys, un metre seixanta-vuit centímetres, cinquanta-nou quilos cent cinquanta grams, tot i seguir el règim del seu dietista, la pell bronzejada a la cabina del seu centre d'estètica, d'on també són el cap tenyit i les ungles perfilades i curosament esmaltades, de vestit curt i negre, sabata de taló de la mateixa tarda (set centímetres de taló d'agulla a cinc-cents setanta quatre amb noranta nou per la rebaixa) llavis pintats i perfumada i també amb Pol, deu anys, un metre trenta-tres centímetres, quaranta-un quilos vuit-cents grams, samarreta tacada de xocolatina, bambes com les de Raül, el seu amic de classe, una video-consola amb la que pot jugar a matar negres, gossos i velletes i Laia, dotze anys, un metre quaranta-sis centímetres, quaranta-un quilos sis-cents grams, cabell planxat fins a les espatlles, ros, ulls blaus, llavis pintats, floretes de colors a les ungles de les mans, vestit rosa i un mòbil per poder parlar amb les companyes de classe fora de classe.
L'ambient és humit. El cotxe es posa en marxa de tornada a la llar al punt de les vint-i-tres cinquanta-set. L'indicador avisa Enric que ha de parar a omplir el dipòsit. A la ràdio, una veu femenina i monòtona explica amb rigor periodístic tot allò que ha succeït al món durant el dia. Els vidres estan entelats perquè la temperatura a l'interior del cotxe és de vint-i-cinc graus. Des del lloc de Laia, darrere la mare, es veu el cap del pare il·luminat per la llum taronja de la carretera i com un somriure de satisfacció estampa la seva cara: si tot va bé el dilluns tancarà un contracte amb el que el Sr. Vallespí haurà de deixar-se sorprendre forçosament i, en conseqüència, això representarà un augment del sou i les condicions de treball, havent demostrat que és un soci implicat i que pot començar a menjar pastís, mentre la seva dona manté una conversa amb el retrovisor i sap que si se li acudís de dir alguna bestiesa, la cara de porc del seu estimat company seguiria immutable. Des del sostre solar els cabells d'ella cobreixen un cap que articula paraules d'una musicalitat volgudament banal i agradabilíssima a l'orella.
El cotxe gira bruscament fins que, en un soroll eixordador, s'estavella contra un arbre a la vora de la carretera i explota en múltiples flamarades espectaculars i les branques de l'arbre espeteguen, roents; la cara d'Enric, ennegrida i desfigurada, conserva entre la sang, els vidres i la ferralla, un somriure sincer.


Comentaris

  • Molt diferent...[Ofensiu]
    rnbonet | 12-03-2008

    ...als altres, l'enumeració de xifres i dates, de forma voluntària, va preparant-nos pel tràgic i previsible final, curt, de tro de carcassa.
    PS. Aquest el trobe molt diferent als altres dos que t'he comentat. Ara, l'alaboració, als tres, és molt bona.
    Salut i rebolica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Djalí

9 Relats

17 Comentaris

10028 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75