Cercador
Engolits per la boira
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Què hi viu amagat
dins d'aquesta boira,
que glaça els hiverns
de la terra ferma?
Grata les ombres
amb les mans humides
que llepen incansables
els camps i les vides.
S'endinsa lentament
dins les nostres ànimes,
bellugant somnis somorts
en el temps i les paraules.
Envaís insistent
plorant petites llàgrimes,
mullant sentiments adormits
i enyorances oblidades.
Ens entela els ulls,
diluint el color de les mirades,
pintant gris sobre gris,
falsejant les distàncies.
Neix silenciosa del nores,
escampant en la nit
el seu cos immens
d'embruix i misteri.
Cada hivern arriba
sense trucar a la porta,
amb renovada força,
omplint l'aire de silencis.
Dibuixa missatges secrets
i misteriosos enigmes,
amb el seu alè humit
d'infinites agulles gebrades...
Comentaris
-
Molt maco...[Ofensiu]Eveta | 10-01-2005 | Valoració: 9
És un bon reflex de la boira que es torna més maca si es dibuixa en la terra ferma :)
Molta gent veu aquesta visita com una cosa negativa, la veritat és que en el meu cas quan la veig em sento protegida i em permet somiar desperta...
Ella fa que els Lleidatans ens tornem més somiadors...
M'agrada molt com escrius, com plasmes tot el que sents en aquesta pàgina, espero continuar llegint relats teus i a la vegada apendre de com escrius...
Jo crec que si a algú li ha donat màgia la boira ha estat a tú...
Un petó, continuaaaa escrivinttt ehhhhh!!!!
-
un bell poema Rosasp[Ofensiu]Conxa Forteza | 10-01-2005
has descrit de forma molt bella la boira surant damunt els camps i els setiments que provoca els temps boirós ....
Una aferrada, m'agraden tots els teus poemes
Conxa -
i... darrere...[Ofensiu]Capdelin | 10-01-2005 | Valoració: 10
aquesta boira... atapeïda... blanquinosa... barreja de suor i aigua... apareix la "terra ferma", humil, treballada... segada de blat daurat... eixint atmetllers i oliveres del seu cor camperol... i, al fons... coronada per llorers romans... s´adorm, sota aquesta boira... Ilerda... la Catalunya profunda... la LLEIDA del meu cor!!!
un poema ric... estimada ROSASP...
Per parlar de la teva, de la nostra... TERRA... t´has posat el millor vestit, has tret la millor "ploma" i has escrit amb el cor... sentiments vius que has esborrat la BOIRA!!!
un ptó i una abraçada
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644553 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")