Energúmen!

Un tapet rodó amb cara de mala llet, que no pot evitar mirar amb despreci el que enveja, ja sigui bellesa, felicitat, o un petit gest de bon gust, o amabilitat cap a ella.

Un petit conflicte del que es surt amb una explosió de mala llet reconsagrada i acumulada que només pot donar la amargor.

Perquè és una noia solitària. Que potser la vida l'ha tractat pitjor del que mereixia en un principi, i tant per tant, s'ha llaurat una aura de mala bèstia per fer correspondre els seus actes amb els fruits que en rep.

Una barreja d'indignació per part dels qui comparteixen el temps i l'espai amb ella, que no arriba a odi, perquè, ningú li dona la importància que mereixia i que ja no mereix.

Una barreja entre indiferència i repulsió per part dels homes i dones sexualment receptius a les femelles que l'envolten, que tampoc arriba a fàstic absolut perquè no li donen la importància que abans mereixia però que ja no mereix.

Una mena de curiositat morbosa i d'ignorància cap a ella per part dels nens, fent un clàssic de l'actitud que adopten quan algú qui té mal geni, o qui no sent debilitat davant d'ells, sel's apropa per cortesia als pares.

Un ésser trist i solitari, que desprès de cada una de les seves explosions, es sent més bruta i lletja, i trista, perquè ella no va néixer així. Perquè en un moment determinat de la seva vida, va creure que era el millor camí a seguir, quan els seus actes, per bons que fossin li eren retornats per resultats dolents: tenir actes dolents, perquè així mereixia el que rebia.