Endins del flascó

Endins del flascó,
un poema de boxejador.
El ciclop flexiona els genolls
per mirar pel pany rovellat
veu com volen oblics
centenars d`ocellets violacis
mentre m´hi cordava
les meves sabates llampants.
Veuràs el cel ratllat
d`antenes esquifides
com filferros abstrusos
i el gran núvol prenyat
morat com una pruna.
Tots percacem la bellesa.
Fins remenar rere de
la línia roent del capvespre
fins i tot en la mar on
suren podrint-se els
cossos corruptes del naufragi
els què s´hi van ofegar.