Encisos de Selene i Venus

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Les lletres del teu nom es cobreixen de mars emmirallats
Per encisos de Selene i Venus, a la vora
D'una veu untada com un dolç pessic de melmelada.

Les lletres del teu nom aletegen com coloms
De blanques plomes perfumades de nit tendra i estelada,
Més enllà dels universos d'una mirada de blat.

A les comissures del món tremolen instants delerosos
Que només esperen del teu nom una mirada,
Un frec que els il·lumini com a escollits d'un déu meravellós.

De les lletres del teu nom s'escapen gotes argentades
Que dibuixen paradisos d'il·lusió pels nostres cossos,
I capturen tot el temps en un llamp de poms de flors.

Les nostres veus l'invoquen i el desitgen com una pluja al desert,
Les nostres boques el degusten com un calze de licor,
I les lletres del teu nom es construeixen com pilars de vida als nostres cors...



(a m o r)

Comentaris

  • ambre | 16-12-2005 | Valoració: 10

    Saps que no li escau gens la foto ->
    .. al poema oi?

    Encisat per les imatges d'aquest poema...
    "un llamp de poms de flors"

    he viatjat per totes les nits estelades ...

    Gràcies per compartir aquest poema Sergi

  • Reinventar sentiments[Ofensiu]
    Carles Malet | 12-10-2005 | Valoració: 9

    No sóc poeta. No puc dir que mai ho seré, doncs qui sap cap on ens menarà la vida, però sincerament ho dubto. Mentrestant, però, en tinc prou gaudint a RC dels poemes de la gent que sembleu tenir el ritme dins vostre. Quantes estrofes es deuen haver escrit en la història de la humanitat per descriure l'amor? Hi haurà un altre sentiment més treballat a la literatura universal? Tant se val, perquè és ben veritat que sempre hi ha algú que troba la manera de reinventar-lo i reexplicar-lo.

    Felicitats i fins aviat,

    Carles

  • Ritme i imatge[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 11-10-2005

    Ritme i imatge en un nom ple de reminiscències que el títol ja ens evoca i que es defineix com la mel de l'amor.

  • quetzcoatl | 11-10-2005

    I és que l'amor és a tot arreu: l'energia que ens empeny a viure aquesta vida d'espirals infatigables.

    Les imatges que uses per descriure aquesta meravella que ens afecta a tots, són precioses i fresques. Un bon homenatge...

    m

  • un nom que embruixa...[Ofensiu]
    ROSASP | 09-10-2005

    L'encís que porta aquest nom està sempre ple de llums i misteris que malgrat es repeteixen al llarg del temps, sempre semblen nous.
    Cerquem en aquesta paraula el suport dels nostres pensaments i emocions, la força que alimenta l'essència de la nostra existència i voldrím omplir-ho tot amb el seus significats tan difícils de descriure.
    Ens omple i ens buida, ens fa volar i ens lliga.
    Encís, màgia i encanteri ragen d'aquest nom, font inesgotable de la que en el fons tothom vol beure.

    Un poema molt treballat, amb paraules molt suggerents i originals...

    Una abraçada i fins la propera!