Encara s'escolten paraules

Un relat de: escaldot

Encara s'escolten paraules
dites en la meva llengua
i encara s'escriu l'idioma fumerós
que a alguns crema.

Encara ara, hi ha qui gemega
qui musica i després canta,
qui renega, qui s'espanta
qui es fa estimar
qui regala i s'embriaga,
qui sommia... delinqueix
i recorda i treballa...
qui fa mofa i dispara en bala,
qui besa, qui llepa...
qui diu t'estimo
t'estim
t'estime
i qui badalla,
qui engega a la merda amb ràbia
invoca, evoca i s'enyora
i acull i pregona,
qui sedueix deixant penyora,
qui fa trempar...
encara tot això... hi ha qui ho fa en català.


Ara que assegut mentre ve el nou dia
deixo acaronar-me per les neguitoses llepadetes
de l'endormiscada primavera.....
m'adono que l'invisible bandera del respecte
esdevé cada vegada més humil,
tan humil que regalima covardia
tan humil que no gosa onejar...

L'única i lentíssima pinzellada de ràbia
la regala un núvol blanc
que esquitxa amb rauxa el blau uniforme del cel.

El desig que ara em gansoneja la memòria
em duu ira i una rebel.lia desitjada

i fixo la mirada em les meves mans

i en una flor d'ametller espavilada.


Comentaris

  • sempre[Ofensiu]
    clariana | 18-11-2007 | Valoració: 10

    bo, molt bo.
    fins aviat!
    clariana

  • Si les paraules són versos...[Ofensiu]
    Iu Lian | 06-06-2007 | Valoració: 9

    En aquests instants la llengua, la nostra, transforma en història aquesta eina que de vegades se'ns resisteix a ser compresa.

    Aquestes paraules que altra volta poden dir-nos moltes coses i que, sobretot, poden escoltar-nos sota l'ombra fugissera de la nostra agonia.

    Sempre, però, s'omple del sentiment que es vol explicar a través d'aquesta llengua, tan nostre, i tan fràgil alhora.

    Ets màgic...

    ptó,
    Iu Lian

  • ginebre | 03-06-2007

    final, aquesta melancolia, desolació quasi. Cansament, és que sempre haurem de lluitar, sempre ens caldrà alimentar un cert punt combatiu? Tan que ens agradaria tranquilament viure i deixar viure. No ens mereixem aquest atac constant dels més forts. La nostra llengua no és cap amenaça per ningú. Qui ens té por. Quin mal podem fer. Quina cultura destruïm si defensem la nostra. No hi ha motiu per atacar-nos.
    Optimisme amb reserves en aquesta preciosa poesia... però encara si, encara es pot viure amb els nostres mots.
    Encara...
    gràcies, escaldot.

  • M'ENCANTA[Ofensiu]
    clariana | 06-05-2007 | Valoració: 10

    vaig tenir l¡honor de poder-lo llegir quan encara era un esbós i em va captivar, no t'ho vaig poder fer arriar...

    ara reconec que cada vegada que et llegeixo m¡agrades més.

    una abraçada!

    (jo estic estancada)

  • M'ENCANTA[Ofensiu]
    clariana | 06-05-2007 | Valoració: 10

    vaig tenir l¡honor de poder-lo llegir qun encara era un esbós i em va captivar, no t'ho vaig poder fer arriar...

    ara reconec

  • Encara... [Ofensiu]
    Unaquimera | 01-05-2007 | Valoració: 10

    Encara es diuen, s'escriuen i se senten paraules perquè encara hi ha qui ho fa, ho viu, ho desitja, somia, recorda, viu i s'espavila, tal com la flor petita i discreta fa la seva en mig de l'escalfament, la contaminació, la desídia o la indiferència fins que provoca, un dia, l'admiració de qui observa la bellesa delicada de les coses efímeres que deixen empremta.

    T'envio una abraçada forta, oferta per desitjada,
    Unaquimera

  • sí, encara[Ofensiu]
    gypsy | 20-04-2007 | Valoració: 10

    s'escolten paraules en aquesta bella llengua, i s'escriuen i es llegeixen i són pont de comunicació entre éssers humans, un petit gran miracle.

    visca la terra!

  • Gansonejar[Ofensiu]
    angie | 14-04-2007

    Un verb sonor i preciós ens tanca un poema de febles esperances però no per això, moribundes.
    El títol molt encertat. El poema, en conjunt, té una estructura cíclica, amb ritme i melodia sinuosa, escrit en present, la qual cosa imprimeix més sentiment al que flueix entre els versos.
    Hi ha algunes traces d'himne :
    " ...invoca, evoca i s'enyora
    i acull i pregona,
    qui sedueix deixant penyora,
    qui fa trempar...
    encara tot això... hi ha qui ho fa en català."

    realment bons.

    Endavant, que cada cop em sorprèn més el que llegeixo!

    angie

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

escaldot

92 Relats

142 Comentaris

85182 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Signo ESCALDOT perquè les gotellades d'estiu
escampen esperança , reparteixen olors i sovint
barregen els colors.
Sóc del 57, de la terra d'en PereIV.

La meva adreça:
jordideumat@hotmail.com