Estels

Com en un somni
per damunt de les hores mudes
colliré sons en un voral de camí
on per marges propers a mi, passen amb angúnia
poques aigües.....i encara se'n van lluny.

Penso i ploro com un núvol desfet
teixint com una aranya sospirs de pregoner,
sense cap estrategia.

Victoriosa s'aclareix la vesprada
on unes estatues improvisen encís.
Les mirades es creuen amb interferència polèmica
i on es fonen entre espurnes de tacte
tendreses i bocins d'esgarrifança,
sopetes menjades amb cullerot
o temorenca passió.

I una mica més tard es donen la mà
tot caminat en silenci
sugerint l'oferiment... unes hores mudes,

estàtues que parlen entre teixits d'aranya
i algun pensament que amb moltíssima estratègia
imagina.....

imagina.....

imagina....