L'atzar m'ha entrtingut al cenentiri de Sinera

S'inunden d'aigua de pluja agosarada els baixants,
s'endevinen lamparetes discordants
i intueixo que es recullen com banderoles sobre el mar
i ballen i se'n van...com les gotes de pluja

i tornen... i... si em miren, quasi sempre neguitejant.

Ara em sembla que dos xiprers s'adormen
acaronant-se les puntes,
sense enraonar...
o xiuxiueijant amb les branques juntes.

Veig com la claror encara viva i la foscor que neix
caminen lentament sobre l'hora ensopida
amb deix conforme quasi disfressat.

Em colpeja lleugerament, com petonejant-me un airet
tan fuixet que diria que el fa una ala de mosca.

De rampell s'envola una gavina
amb la certesda d'endevina
i un gat de color de cafè amb llet
es rasca l'esquena escabellada contra la blanca paret
que saluda la marina.

Clavo la mirada a una dona que duu ulleres fosques
no me la miro massa estona perquè ja imagino la nit
i plego la llibreta.

Un agosarat llamp de sol es deixa anar
regalant-se a la blavor fosca

i ara penso que he de marxar.