Encara ens queden estelades

T'explicaré una història
d'aquells temps que vam passar,
que somniavem la victòria
la sentíem a les mans,
amb el pensament no poden
ni tansols especular
que a la partida decidim
com i quan volem guanyar.

Aquells dies festejàvem
entre lemes i banderes
ens miràvem i el somriure
atravessava les fronteres
reiem, deiem i ens desdeiem
al joc de les llunes plenes
mentre la nit feia seva
la recepta de l'essència.

I la història no s'acaba
encara ens queden estelades
que treuran de la trinxera
pedres per fer barricades
i els somriures no s'aturen
seguim tenint mil idees
encomana'm la saviesa
i junts buscarem la tendresa.