En què?

Zaplana i Camps estan enfadats,
A l'igual que Esperanza i Gallardón.
Zaplana tampoc suporta a Acebes,
I aquest últim a l'altre tampoc.

Pujol reballa que donen més pisos als moros,
A saber que hauria begut,
Carod es reunix amb ETA,
Mentre que Maragall acudeix a la desfilada nacional.

Quasi ningú se'ls estima,
Però són polítics chachi-guays,
Uns pel que fan,
Altres pel que deurien de fer.

Al final acaben siguent uns panolis,
No fan cas a la gent,
Ells a la seua bola,
I es creuen que ens enganyen amb la seua trola.

Ves i rasquis el que té,
Senyor Gallardon!
Ay, Esperanza,
Gamberra de collons!

Això no es fa,
"estimat" S'Aplana,
Vosté tampoc ho deuria de fer,
Senyor Camps,
Acebes és molt atontat,
Així que el deixarem perdonat.

Fill meu, Pujol,
A quant costa la garrafa de whisky que et vas beure per dir tantes barbaritats en una?
Mira que acabaràs com el Fragasaurio,
Amb l'oferta 2x1, que incloeix un desmai per congrés

Carod, Carod,
La vas clavar fins al mànec,
Ara a penes ets algú,
Perque Bargalló va venir per tu.

I Maragall, pobre Maragall!
Era el meu ídol quan era jove,
Però ara que té el poder,
S'ha tornat més pantomaca (per no repetir panoli)
Que Elvira Rodríguez, alias La Vaca.

Acabat el meu super-recital,
Amb els que exprese el meu "orgull"per la política del meu país,
Vull acabar amb acent texà:
Estamos trabajando en ello...

En que?