En la foscor una espurna

Se m'esmicolen les hores de nit
en petits cristalls de tons blancs i grisos
perfilant un miratge indefinit
sobre el teu cos dur de llavis submisos.

Beso les mans companyes de matisos
que hores abans polien el granit
d'un món sord que aplaudeix ancestrals bisos
i que, a poc a poc, s'ajeu desfornit.

Amb litúrgies i coreografies
em despertes del meu trànsit agrest
i m'omples d'humides cal·ligrafies.

Bressolant-nos la carn, ara en segrest,
ben arrapats reescrivint biografies.