En el meu abisme

En el meu abisme calo foc a l'atzar,
esquivo les senderes ruïnoses del sistema,
el meu,
em mato,
m'assassino a poc a poc,
i gaudeixo lefant-me en les meves entranyes
i vomitant el teu record.
Gràcies Gràcia!
et dedico els meus excessos,
masturbo els meus pensaments cap a tu,
moriré de exit suposo
i quedaràs mullada per a sempre maleïda puta.
Et desitjo et desitjo et desitjo!
i em mates.
Com et menyspreo abraçat a tu?
que em donares tanta força,
com puc desequilibrar-me amb els teus petons?
altra vegada encongiré els meus pensaments cocainats cap a endins
i estrenyeré fort fins a trencar amb la meva memòria
i em convertiré
en verge desvirgat.