Em preguntà un pescador.

Que es el que tu sents,
em preguntà un pescador,
i tot seguit li respongué,
sento com es trenca el meu cor.

L'aire que ens tocà la pell,
cremava com el trist infern,
i entre la pluja i la boira,
s'anà tancant la nostre porta.

un somriure aterrador,
es convertí en dolor,
i una mirad encesa,
s'ens apagà de cop.

Les teves paraules es perderen,
per culpa del meu estanc,
que encomptes d'astencar alegria,
acabà estancant l'espant