Els vençuts

Avancen per separat, solitaris,
amb la mirada atenta,
per indrets desconeguts.
Mireu els seus vestits senzills,
recordeu el xiscle de l´oreneta.
Són els vençuts, avancen en silenci:
avui han començat a caminar
cap a les terres més fèrtils.
I si us pregunteu per la lluna
penseu que és viva,
que la lluna no s´apaga.
Són els vençuts,
la mare també en parlava:
venen de lluny,
parlen llengües estranyes
i un deu els empara
des dels la nit dels temps.
No en parlen: són els vençuts.
Els avis van ser-ho,
van marxar lluny,
aprengueren una llengua nova,
sovint els recordo:
la lluna no s´apaga.