Els sentits s'han rendit davant dels llibres

La Júlia tenia el iris dels ulls, del color més bonic que mai s'hagués vist. Entre el verd i més tirant al blau. Amb un to de platí, com del millor marbre, mai vist en els millors palaus. Tothom qui la mirava queia rendit al seu pas. Aquest ulls eren els més presumits de tot l'Univers, m'asseguro a dir. Estaven a dalt de tot, de la categoria, els més grans. Com per dir-ho clar, eren el rei i la reina de tot l'infinit, comparat amb els altres.
Tan sols tenien un problema. No acceptaven la realitat, tenien tendència a fugir de lo que passava a el Món. Un trist dia, ennuvolat i que queia una pluja fina molt molesta. La Júlia es va parar davant d'una parada que venien televisions. Allà, els seus preciosos ulls van veure de tot. La guerra, la fam, la política, la destrucció, el desamor, assassinats, corrupció, i sobretot el possible futur pels científics. Els seus ulls no van poder aguantar-ho i varen fugir de les seves òrbites. Quedaren penjats del nervi òptic. La Júlia no va poder fer res més que anar cap a casa seva. Allà els ulls continuaren fent de les seves. Al veure el terra ple de brutícia, no varen poder aguantar-ho més i es van despenjar finalment de les òrbites de la Júlia. Abatuts van córrer rei i reina per els carrers amunt i avall. Fins que varen trobar una llibreria. Va ser la seva salvació. S'endinsaren allà i trobaren el Jardí de les Delícies. Llibres i més llibres a la seva disposició. Tal com Adam i Eva en el Jardí, miraren i remiraren pel tot el local. Observaven cada lletra cada portada. S'endinsaren en un racó i allà trobaren lo inimaginable.
El millor nas de tot L'univers, que havia fugit en busca d'una olor bona. Llibres antic i nous li omplien aquest buit.
Orelles. Cercaven els murmuris, les exclamacions que un fa en llegir un llibre, el soroll al passar les pàgines.
Tota la millor pell mai vista. Fugia de les rascades de la societat per tallar-se amb les pagines d'una enciclopèdia, per tocar la tapa, per acariciar les pàgines.
També hi havia la boca, la qual bavejava amb les receptes de cuina. Per fer un comentari encertat al final de cada capítol, per mossegar-se ells llavis desprès de la mort sobtada de un protagonista.
Tots junt els millors de l'Univers, rendits davant dels llibres. Simplement apreciaven el millor que quedava.
Els ulls van plorar.
Els llavis bavejar.
La pell posar-se de gallina.
El nas estarrufar-se.
Les orelles posar-se vermelles.
Tots junt davant dels llibres, en una llibreria, en el Món, en el Univers.