Els ous d'en Manel

Un relat de: jordiclusella

Un dilluns assolellat després de tants mesos de plors de cel potser no era el millor dia per començar a treballar, però, inevitablement, era el dia. Amb els pantalons negres, americana, corbata blanca sobre camisa blau cel amb l'anagrama dels "Ous Martínez, s.a." estampat amb fil, i aquella calor... feu dos tocs a la porta de la senyora Teresa. Ningú respongué. Tres tocs, quatre, cinc, i, finalment, el timbre: "riiing". S'obrí la porta i sortí la Teresa amb un barnús vell però ben planxat.

-Bon dia jove, a qui busqueu? - digué ella encuriosida.

-Bon dia. Sóc aquí per fer-li una proposta molt i molt econòmica. Coneixeu la nova promoció "Sis més un cada setmana" que engega Ous Martínez. Només cal que... - recitava de memòria, tan accelerat com podia, i desviava la mirada pels vèrtex de la porta. No volia que la senyora Teresa el reconegués. En un petit poble com aquell, les dones grans i avorrides podien arribar a ser una amenaça quasi mortal per a tots aquells joves que tenien família i històries familiars al municipi. De seguida, però, la dona gran desemmascarà la identitat d'aquell vailet trapella disfressat de comerciant d'ofici.

-Escolta, tu no deus ser pas un Bonfill, oi? Es que aquestes celles...

-Si senyora, sóc en Manel Bonfill - respongué assertivament, i intentà reprendre el fil -. Avui començo a treballar amb els Martínez. Tenim una nova prom...

-Si noi, si. De seguida que has entrat ja ho he vist. Els Bonfill teniu tots aquestes celles - repassà el jove de baix a dalt, espantat, i continuà -. El teu besavi, en... en, d'allò... com...?

-En Joan...

-Ai, aquest!, en Joan, era tot un pencaire. Era paleta, ho sabies, oi? - preguntà quasi retòricament, perquè de seguida continuà -. A casa el coneixíem perquè quan treballava a la zona solia venir a fer un cafè al nostre bar, a Can Roquet...

-Si, si, l'avi ja me'n parla del besavi, ja. Ell paleta i jo venedor d'ous... - remugà tímidament, intentant aturar la bona dona que anava escalfant els motors mandibulars, i retornar a la intenció principal d'aquella visita: aconseguir que la senyora Teresa s'apuntés a la promoció "Sis més un cada setmana" a Ous Martínez. Després vindrien la resta de productes de l'empresa: embotits, carn... Però tot al seu moment, ara tocaven els ous.

-En Joan era d'aquells que entrava al bar i els coneixia a tots. I tothom el coneixia a ell, és clar. Quin home tan entranyable, i tan senyor! El recordo com si fos ara... Quan jo vaig venir aquí els teus besavis vivien a Ca l'Estrada. Tu deus estudiar per allà a prop, oi?


-Es que no sé on és Ca l'Estrada senyora - la desesperació començà a apoderar-se del to de veu del jove comerciant.

-Si home, si. Allà... allà... al costat de l'Antic Mercat de Sant Llorenç, saps?

-Ah si, on ara hi ha el Pull and Bear... suposo, vaja...

-Ai fill, no ho se pas. A la font d'en Llorenç Bisbe. Tot és tan diferent ara...

En Manel notà l'estat reflexiu de la senyora Teresa i tornà reatacà amb la promoció.

-Si, exacte, a la font... El pare algun dia m'ha ensenyat l'antiga casa de la família. I, de fet, és per allà on ara hi ha la nova fàbrica dels Martínez. Quina gran empresa, i fan unes ofertes... - entonà, animat -. Ara precisament estan començant a produir ous, i de quina qualitat, senyora Teresa...

Però la força d'aquelles paraules no aturà la dona, que seguia viatjant per èpoques en blanc i negre que ara ja semblaven, per als contemporanis, notòriament engroguides.

-No ho conec pas, això dels Martínes, jo - afirmà, desorientada -. Per on anava? Es que les dones grans, a una certa edat, ja no sabem ni el que ens diem... Si tens pressa, vailet... És que no xerro gaire i quan començo... - somrigué una mica i afegí -: I que em deies del ous d'aquest en Martí, que se'ls ven? Es veu cada cosa avui dia... No serà pas un transvestit d'aquests que surten per la televisió, oi?

Una dissimulada expressió d'hilaritat s'escapà dels carnosos llavis d'en Manel, que no sabia com encaixar aquelles paraules tan fora de context.

-Senyora Teresa, no, no, Ous Martínez és una empresa que ha obert una botiga al carrer Ricomà, al costat de l'Antic Mercat - en veure que, d'una vegada, la dona parava atenció, decidí entonar la cantarella que tant li havia costat d'aprendre's -. Sóc aquí per fer-li una proposta molt i molt econòmica. Coneixeu la nova promoció "Sis més un cada setmana" que engega Ous Martínez. Només cal que aneu a la nova botiga del carrer Ricomà número vint-i-dos, ompliu un formulari i Ous Martínez un durà els ous i tot el menjar que desitgeu, setmanalment, a la porta de casa. A més, si us inscriviu abans de que acabi aquest mes, tindreu una tarja de descomptes i un minipeemer gratuïtament. Si voleu us deixo una tarja i us ho penseu...

-Fill, però si ja en tinc d'ous jo. Que vols pujar a veure les gallines? Ara estan una mica esverades amb això del canvi de temps però ja veuràs, vine, segur que t'agradaran.

Aquell dia, el jove Manel va acabar dinant unes immenses llesques de pa amb tomàquet acompanyades de truita i vi a casa la senyora Teresa. Un mal dia per començar les vendes, potser si, però val a dir que el jove no va tornar a dinar tan bé com aquell dilluns durant molts i molts anys.

Comentaris

  • N'he conegut[Ofensiu]
    NEULA | 02-02-2006

    algunes de senyores Treses. El que mes por em feia era la frase: Si dona que l'has de coneixer!. Aquí el millor era dir que sir de seguida perque sino venia una detalla i extensa relació de familiars, amics o aprents del personatge en questió, d'on vivien, quins problemes, malalties i disgustos havien tingut, etc, etc

  • Qui ens...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-05-2005 | Valoració: 9

    ...anava a dir que, al capdavall, els ous de la senyora Teresa -perdó, de les gallines de la susdita!-serien millors que els d'en MANEL -perdó du nou!- els de la indústria representada
    pel xicot!!

  • Quin ensurt![Ofensiu]
    Manel | 18-05-2005 | Valoració: 9

    No he pogut resistir la temptació de llegir aquest relat. Ho comprens ... ¿no?
    Ara de debó. Títol suggeridor, molt fluid i amb sorpreseta final. Ens veiem per ací.