Els monuments oblidats

El pas del temps, fa estralls. I òbviament, Roma, no n’és una excepció. Caminant per entre els indrets més perduts de la Ciutat Eterna, et pots trobar des de fonts (un munt) d’aigua fresca i agradable al gust, fins a mausoleus (alguns, literalment, abandonats). Cobreixo cada dia un trajecte en concret, a través d’un tramvia que surt des de l’estació Termini, recorre la zona de Roma V, travessant tota la via Casilina, aquella que antigament unia Roma amb Casilinum (actual Capua), fins arribar a la zona del Parco di Centocelle, una immensa plana, antigament un aeroport, que dona servei a esportistes, transeünts i fanàtics del frisbee. Aquest via comença a un monument, una increïble porta construïda per l’emperador Claudi i que porta referències a Tit i Vespasià, que van treballar també en la seva millora. Donava entrada a la Ciudad per la Via Prenestina i servia com una de les entrades principals de la Roma antiga, la medieval i la del Renaixement. Ara, serveix perquè el vell trenet de la línia Roma-Frosinone efectuï la seva llarga aturada, pugin venedors ambulants i pocs turistes, i serveixi de vista agradable pels conductors estressats que esperen poder superar tota la circumval·lació sense cap bony al cotxe. Aquesta Porta ha patit el pas del temps com molts d’altres, però el seu estat es, en paraules de l’arquitecte Parisi Presicce, ‘de degradació absoluta’. Les velles pedres en prou feines aguanten en un color que ja no és l’original, les inscripcions, lluentes segles enrere, perden eficàcia actualment. Els seus monuments no aguanten les diferents adversitats i seria necessària una restauració. No obstant, tot està aturat. Ningú mourà un dit. El perquè, és força evident: Per restaurar Roma es necessitaria una fortuna descomunal, segons estudis de Bens Culturals i ambientals, uns 500 milions d’euros pel cap baix (només per anar bé en les feines dels monuments importants).
És l’únic? Per desgràcia, no. Creuant la Via del Corso, just abans d’arribar a Piazza del Popolo, girant a l’esquerre, et trobes davant d’un silenciós mausoleu, precisament, el del primer emperador de Roma, el mausoleu d’August. Apart d’ell, hi són enterrats molts d’altres personatges importants de la Roma antiga, però aquest lloc imponent resta tancat, de moment, al públic. En poques setmanes, reobrirà, però el seu estat segueix sent una incògnita. Envoltat d’arbres, només sents la majestuositat un cop ets dins, capaç de traspassar les diverses tanques de seguretat. Des de fora, a voltes sembla un munt de pedra de forma arrodonida que lluita per aguantar el pas del temps, impecable per tots.
Hi ha alguna manera de poder arreglar Roma? Potser no és necessari, suficient seria poder evitar qualsevol accident. És la mateixa meravella romana la que resta embadalida en el poderós pas dels segles? O som nosaltres, els qui no ens donem compte de quanta història tenim al davant? Caminant en silenci, per entre les pedres del Janícul, el vuitè turó romà, pots copsar l’autèntic esperit d’una de les èpoques més importants de la història europea, la Roma dels emperadors, que va marcar tots els camins (tots ells, com saben, porten a Roma). Però també ell, el Janícul, pateix l’incansable pas del temps. Un esglaó, dos, tres... un temple... pedres amuntegades. Un soroll d’un petit roc que cau rodolant... una altre pedra ha decidit marxar. Ella, ja no hi serà per viure més anys.