El carrer dels pintors

Un relat de: Jordi Lacambra Santiago
Aquell feliç riu de sol, com deia el poeta Gabrielle d’Annunzio, un intens caminar entre porxos infinits d’artesans, barbers, pintors i escriptors. Pedres aixecades i plantes penjant dels balcons. Es impossible que et puguis perdre. No obstant, sempre t’acabes trobant. Passejant per la cèlebre Via Margutta no ets capaç d’apreciar la història d’anys ‘ anys de poetes entregats, de director de cine enamorats, d’escultors abduïts per la Dolce Vita. “Et creus que estàs al Trastevere” diu en Vincenzo, barber de Campo 2 di Campolungo, “els turistes creuen que ho han vist tot de Roma, però quan entren aquí, s’enamoren”.
Per a molts, l’origen etimològic segueix essent un misteri. La versió més extensa explica que Margutta ve del cognom d’una coneguda família que va viure cinc segles enrere en aquest carrer, els Marguti, que va veure com el seu personatge més conegut, el barber Luigi Marguti, li tallava el cabell i li afaitava la barba a nobles i comptes. No obstant, aquests orígens són, al cap i a la fi, de poca importància, tenint en compte el que ens ha deparat després: De Fellini a Enrico Todi, galerista d’art que va conèixer el gran director (“La meva galeria estava al 103 i ell vivia al 110” va dir fa tres anys en una revista). Entre ells, el carismàtic i recordat personatge que va interpretar Gregory Peck a ‘Vacances a Roma’, Joe Bradley, que enamorava a la ‘princesa’ Audrey Hepburn i donava exquisits passejos per la ciutat en una motocicleta. D’aquí, a la màgica atmosfera pintoresca: Il Cento Pittori Via Margutta exposa cada semestre una autèntica galeria de quadres preciosos amb els que rememoren els temps antics del barri i del preciós carrer.
Un carrer que va viure, en el Rinascimento, un moment important com a lloc de descans per als apoderats que arribaven als palaus de la Via del Babuino, paral·lela a la strada dei pittori. Carruatges, cavalls, materials de primera qualitat i excel·lents porxos per a descansar, apareixien en meitat de les belles parets, aprofitant la tranquil·litat del lloc, proper al bullici, però amagat, aturat en el temps. Trepitjar el carrer empedrat es sinònim de viatjar en el temps. Perquè el turista es capaç d’oblidar-se de la tecnologia i de l’evolució per un moment? “Queden pocs llocs així a les grans ciutats” diu Lorenzo, artesà d’un altre època, que apareix de cop i volta enmig del carrer amb les mans grisoses i amb una samarreta de tirants blanca. “La inspiració m’arriba sola, i a Roma, avui dia, no es tan fàcil que succeeixi”. Es dirigeix lentament a la Galleria Veneziana a continuar amb el seu treballa. Igual que amb els companys de l’Osteria Margutta. Petita, austera, sense taules fora del restaurant... millor així. El turista entra, potser ja no pel menjar, sinó pel fet de sentir-se tranquil, amb la pau, l’olor a pintura Antigua, i el soroll de la font llunyana, la fontana delle arti, esplendorosa i dissimulada entre els murs, que evoca al passat i recorda l’obra del seu escultor, Pietro Lombardi. En ella hi ha dues figures: Una amb les faccions tristes i l’altre somrient. L’autor va voler mostrar els seus sentiments depenent del moment del dia. Per a la superstició queda, en quina part de la font beure la seva aigua fresca i deliciosa.
Són vuit minuts per submergir-se en el passat. Parafrasejant al poeta Augusto Jandolo, “creix com una serp, torçada, per acabar pujant per les parets i, cobrint-te per tot arreu, t’acull”. Hi ha qui diu, que mai podràs conèixer tota la seva història. Els artesans que encara treballen no coneixen ni la meitat, però saben el més important: Serà per sempre un racó amagat del soroll mundà, del gruix d’estrangers, de la llum artificial, i de tot allò que es banal i passatger.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Jordi Lacambra Santiago

6 Relats

5 Comentaris

5146 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Periodista i graduat en Humanitats. Vull saber-ho tot.