Els homes

Avui he llegit el meu diari personal, i me n'he adonat que al llarg de la vida hi ha hagut situacions que m'han fet canviar. He vist que no sempre m'han preocupat les mateixes coses, que no sempre m'han rodejat les mateixes persones, i que abans era força més ignorant.
També he vist que tot just fa cosa de dos anys que em vaig començar a interessar pels homes. Maleeixo el dia que em vaig començar a interessar per ells. La majoria són una colla de covards que l'únic que volen és res. No volen res, i si volen alguna cosa no saben ben bé què és. Són animals que es guien per la olor que els atreu i un cop ja l'han trobat se n'allunyen per no tornar-la a sentir mai més.
Al començament, quan em van començar a atreure, pensava que jo mai voldria aferrar-me a ells. Jo només volia que es fixessin en mi, volia viure aventures. Cada dos per tres me n'agradava un de diferent. A les nits em transformava i me n'anava a ballar de la manera més provocativa a les discoteques i triava a l'home que m'agradava.
Recordo aquella etapa com a molt divertida; etapa de transició que passes de parlar de ximpleries que no interessen a ningú a parlar de ximpleries encara més grans que interessen a tothom. Se'n diu adolescència, es veu.
Però ara ja m'he cansat d'aquesta vulgaritat, de la informalitat de la gent que va a les disctoques a no ballar, dels homes que es diverteixen trencant cors a jovenetes que encara no han plorat mai per amor... Només tinc divuit anys i ja n'he tingut prou. I no per la quantitat d'experiències, que en són poques, sinó per la mala sort que he tingut.
Jo era feliç fins que em vaig despertar d'un somi de sucre i em van aparèixer ells, els capullos, i em van deixar esgotada.
Quan et passa això saps que trigaràs un temps en poder-te curar, saps que només et recuperaràs del tot quan n'arribi un altre i et faci creure que ell és l'excepció, et faci veure el món de color rosa altre vegada...
Des de que em vaig començar a interessar per ells que no he parat de quedar maltractada amb qualsevol història. I això és perquè jo m'hi aboco per complet, els estimo, els desitjo, els adoro... mentre ells pensen amb la polla.