Ara

Tu i jo.
Sota aquest cel.
M'agafes de les mans.
Només noto el fred de les teves mans.
Les teves fredes mans.
Sota aquest cel.
Amb mi.
Sento el respirar atrevit que m'encomanes...
I Tu i jo.
Sota aquest cel.
Novament.
Sota aquesta vesprada il·luminada per aquest sol rogent.
Només et vull a tu.
La teva mirada, les teves mans...
Només tu i jo.
Només a tu.
Només amb mi.
El nostre trobar ardent.
El nostre abraçar pendent.
Amb aquest sol que encara no mor.
Amb aquest fred.
Amb aquest fort batec del teu cor.
Mira'm sense dir res.
No diguis res.
Simplement mira'm.
Jo ja t'entenc.
Tu ja m'entens.
Ja ens entenem.
M'agafes la mà.
No et separis de mi, mai més...
No em deixis de la mà.
La teva freda mà.
La meva mà.
No t'acostis.
T'acostes.
Per què?
Per què allò?
Per què llavors?
Per què ara?
Un xiuxiueig.
Sota la meva boina vermella.
Aire calent a la orella.
"T'estimo."
Et sento.
Em sento.
Ho sento.
Estimada, desitjada, salvada.
Sempre ens quedarà Paris...
Tu i jo.
Sota aquest cel.
Aquí.
Per fi.
Sota la Torre Eiffel.