Aquí

Un relat de: Juliette

Aquí
Sola
Que bonic que és sentir-me tan sola
Aquest moment
Caminant a ritme lent
Perduda
Sense saber a on sóc
(Buscant-te... Esperant-te...)
Que bonic que és sentir-me tan perduda
Mirant el cel
Notant el vel de la tempesta
Avançant
En aquest moment...
Res no em molesta
Només aquest vent que no em deixa avançar.
Només el vent
Aquest vent
Només ell.
Deixa'm caminar
(Deixa'm abraçar-te...)
Vull que em deixis marxar.
Vent
Pols
No em deixes veure
Amb gotes als ulls
Amb llàgrimes a les galtes
Jo no sé per què
Per què ploro, ara?
Si res no m'amoïna...
Sola
Perduda
Provant de tirar endavant
Amb el vent de cara
Amb la tempesta que m'amara
Amb el fred que m'aclapara
En aquest moment...
Ara.
(Despulla'm. Buida'm. Emporta-te'm.)
O deixa'm altra vegada sola
Perduda
Avançant...
‘Després de la tempesta sempre arriba la calma'
Sense res que em preocupi
Només la por de tornar-te a veure
Sentir-te,
Notar-te,
(Desitjar-te.)
Mentre avanço sola
Feliç
Aquí
Sense tu

.

Pensant en tu...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Juliette

Juliette

14 Relats

33 Comentaris

14961 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Sóc del 1990 i m'encanta escriure, el cinema, ballar, tocar el piano i l'art en general.

Desitjo que algun dia em pugui guanyar la vida fent emocionar a la gent...

www.granissatdemaduixa.blogspot.com