Els prats de gel

Si vas pels prats de gel gebrat,
veuràs com tot sembla nevat.
La gespa verda, tendra i fina,
amb cristallets, com la resina.
Els xocs del vent, contra els matolls,
causen frescor, i suaus sorolls.
L'olor de moll, de terra humida.
Tota l'herba, com adormida.
Els rierols, tots ben parats,
amb els seus joncs ben enganxats,
fan la imatge adolorida.
Hi ha un camí que para al prat,
però no és viu ni té cap vida,
amb els insectes, congelats,
el poc soroll a mi m'encisa.
Jo sempre sec, i miro el prat,
el prat ben net, lluent i fred...
Quan tanco els ulls amb molta força,
sento pau i tranquil·litat,
sento vida i llibertat...
És tot el vent que m' acaricia
És tot el gel que m'ha amarat,
És tota l'aigua que m'impregna,
És tot el fang que m'ha embrutat.
Recorda-ho bé, i no ho oblidis:
Si vols fredor, i ser glaçat,
Vés als prats de gel gebrat.