Els fantasmes que viuen dins meu.

M´atavalen els fantasmes
que viuen dins meu,
que tant sols una mala paraula
em fa bullir el cervell.

M´esgarrifa la semblança
de qualsevol dels meus gens,
als d´aquell que no vull ser.

Doncs un somriure em fa feliç
i l´alegria en els altres
dibuixa un somriure en mi.

La meva mà em fa de prèstec
quan no se que vull dir,
i acariciant sis confidents
jo m´entenc a mi.

I apalliçant-les
de vegades
em fa esdevenir
tranquil.

Doncs la vida no està escrita
i amb els sentiments juga el destí,
però son totes aquestes coses
les que ens empenyen fins el dia d´avui.