Cercador
Els Cinc d'Uguai
Un relat de: ortzadarEn Martorell era un home tranquil. Fins i tot feliç. Vivia en un tercer segona sense ascensor i el seu pis era com un cop de puny. M'hi va convidar uns quants cops. Un cafè, unes cerveses, els licors del poble... I sempre acabàvem parlant de l'absurditat de tot. De com el monstre de la ciutat ens engolia. Potser pel fum dels records, per la memòria fràgil que es desdibuixava en aquell espai tan minúscul, aconseguia anar-me'n lluny. Només per uns instants. Tancava els ulls i tornava al riu. I quan els obria, en Martorell m'etzibava aquella frase que sempre més m'ha quedat gravada: <
<
Feia anys que li seguia la pista. Que perseguia el seu secret. Tanmateix, crec que és ell qui, en el fons, em va acabar espiant a mi.
Comentaris
-
Recordatori[Ofensiu]AssociacioRelataires | 05-11-2010
Benvolgut/da relataire:
Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:
- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç
- Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç
- Loteria de l'ARC: enllaç
- Club de Lectura Virtual ARC: enllaç
Participa-hi!
Gràcies,
ARC
-
intrigant i curiós[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 18-10-2010
ben narrat i amb el secret surant en tot ell. Un bon relat que obre moltes expectatives.
Bona sort!
Ferran
l´Autor
5 Relats
8 Comentaris
5922 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
http://ortzadar.bloc.catI quan despertis del llarg somni ja no hi haurà nit que et vetlli perquè tindràs el món als teus peus