Elna

Un relat de: Tanit

ELNA

-Plou!

-Elna, on vas?...Ja hi tornem a ser!

Empenyent el fustot de la porta, amb un dolç somriure als llavis, els ulls closos i les mans esteses al vent, sortí corrent dirigint-se cap a la plana. L'oratge del vent esvalotava amb gran belluguadissa l'herba tendra i verda dels camps i semblava talment esguardar, amb alegre neguit, l'arribada de l'Elna.

Aleshores ella s'aturava i oferint la cara al cel es deixava acaronar per les fredes gotes de la pluja que li regalimaven cos avall estremint de joia i plaer la seva ànima.

Era en aquests moments que ella se sentia viva, sentia el batec i el sanglotar de la terra sota els seus peus, els llamps esclafint amb lluentor cegadora als seus ulls, els trons estrepitosos a les seves oïdes, la pluja caient amb dolça fúria negant sense escrúpols tots els racons d'aquell submís paratge. El cel, tenyit de les més diverses tonalitats de colors blaus, grisos i negres, completava amb encert l'escenari d'aquell magnífic espectacle.

Era en aquells moments que l'Elna sentia convergir tot l'univers en ella, en la seva sang, en les seves venes, en la seva pell, com una punyent fiblada que travessava el seu cor. Se sentia,tota ella, formant part d'aquell meravellós prodigi de la Natura.

El vent li embrollava els cabells i la roba se li cenyia al cos com intensa manyaga, mentre dibuixava plecs i ziga-zagues que esculpien la seva jove silueta. Els seus pulmons s'eixamplaven serens omplint-se d'aire pur i perfumat, el perfum de la terra humida que s'enlairava i voleiava juganer entre els remolins invisibles del vent.

"Un arbre" deia ella sempre, "Un arbre sóc,...robust i arrelat a la fèrtil terra, de tronc ferm i branques vives volent aconseguir de tocar el cel, els núvols de seda, les aus de foc i l'astre lluminós que atorga vida amb sos dits d'or".

L'Elna era feliç entre els boscos, nua a la mar, enmig d'una tempesta per més frepant i esgarrifosa que fos, sota els raigs dolços del sol i sentint el vent damunt la seva pell. Quedava estorada davant els més colpidors espectacles que la Natura oferia als seus ulls i tota ella era harmonia en sintonia amb el ritme de l'univers.Res més que la Natura l'omplia de debò.

Somniava sempre que en morir-se seria una llavor dipositada en la terra que més tard esdevindria arbre, aquell arbre màgic que gaudeix per sempre més dels miracles de la Natura.

Un capvespre, mentre el sol es fonia a l'horitzó, l'Elna empenyé de nou el fustot de la porta i es dirigí cap a la plana.

No plovia. Aquest cop, però, no s'aturà aquí, caminava i caminava mentre l'aire li pentinava els seus, ara ja, cabells de cendra i omplia amb força els seus vells pulmons.

Cercava el lloc idoni i oblidada de tot, eren els seus peus els que la duien mentre el seu seny jugava amb els insectes que ballaven amb el vent.

A la fi davallà per un esquerp camí fins a la vall, allí un rierol tranquil i serè xipollejava suaument entre rocs i verdisses, en la llunyania un frondós bosc s'alçava i muntanyes joves i altes bressolaven aquell idíl.lic indret.

L'Elna caminava poc a poc prop del rierol, topà amb una flor de tall tendre i de pètals d'un groc molt intens que la captivà per complet. Amb la mirada fixa en aquella petita vida, ja no es mogué. Llavors sentí com lentament una càlida rigidesa s'apoderava de les seves cames i s'estenia amunt , amunt. Tot el seu cos s'encartonava. Clogué els ulls i alçà els braços que, poc a poc, també perdien flexibilitat, no sentia dolor, només una immensa pau i les manyagues d'unes mans d'amant que modelaven, mica en mica, tot el seu cos. Els seus peus solcaven la terra com arrels ansioses de posseir-la, la sinuosa silueta de l'Elna es desdibuixava i el seu tors esdevenia cilíndric per moments, els seus cabells formaren multitud de branques joves i llargues en harmonia amb els troncs sorgits dels seus braços i dels dits eixien tendres tiges d'on, en els seus extrems, neixien vellutades fulles que es movien al compàs de la dèbil tremolor dels estels en la fosca.

Després, un gran silenci s'estengué com una espessa boira i colgà la vall d'una atmosfera onírica on tot, arbres, muntanyes, arbusts, rierols, flors, plantes,...bategava amb moviment lent, mandrós i endormiscat, talment com acabat de llevar d'un son profund i plàcid.

L'arbre nounat, la nova Elna, inspirava amb força l'aire adaptant-se als nous pulmons que d'ara endavant l'acompanyarien en l'etern pas del temps. Mentrestant, la lluna cobria amb delicat bany d'argent la privilegiada vall que havia estat testimoni únic i excepcional del màgic poder de la Natura.

Comentaris

  • M'ha semblat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 31-08-2007 | Valoració: 10

    d'una sensibilitat extraordinària. Aquesta transformació, aquest camí que segueix l'Elna quan els seus cabells ja tenen el color de la cendra i escolleix seguir el crit de la Natura. Trobo que has fet un relat bellíssim i ens ho has posat molt fàcil per poder-nos sentir part de tot el procés.
    Una abraçada

  • Transfiguració[Ofensiu]
    Naiade | 31-08-2007 | Valoració: 10


    No t'havia llegit mai i m'he emportat una grata sorpresa al descobrir-te.
    Un relat, ben descrit, entretingut i imaginatiu.
    Que bé que aniria si la natura i la vida fos com expliques, sentir-nos totalment integrats en ella i gaudir de las transformacions de manera tan natural.
    Veig que fa temps que el vas escriure, espero que continuïs, seria una pena que t'haguessis aturat.

  • Un arbre humà[Ofensiu]
    martaplanet | 27-05-2006 | Valoració: 9

    M'agrada molt aquest relat. Expressa talment que la natura es mès del que pensem.

  • Molt visual[Ofensiu]
    dacar | 07-02-2004 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt. Les descripcions són molt gràfiques, molt visuals. M'ha agradat molt la descripció de la transformació en arbre.

    Espero veure més relats teus per aquí.

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Tanit

3 Relats

11 Comentaris

5722 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Últims relats de l'autor