Cercador
Tu
Un relat de: TanitDuies la nit clavada als ulls, el neguit als teus cabells, els misteris movies amb tos canells...
La vida et somreia sota la llum del sol, però no ho volies veure, més t'estimaves la ceguesa esclatant, punyent, que palpitava en tes entranyes, desfent els teus ossos d'argent, argent líquid sense preu.
Ni tendresa ni emoció vivien al teu cor, el res t'omplia alhora et buidava i feta absolutament de pols dansaves sense rumb entre masses grises inertes i núvols d'enyor.
De vivesa esmorteïda, accentuada amb el pas del temps, eres pou profund de tristesa, fred, humit i fosc, amb guants de pell.
Podies volar, més no ho vas fer. L'aire als pulmons te'n feia capaç, però et sagnava el desig amb fort turment, tenies l'ànima buida i la voluntat al vent...
Sota l'ombra vermellosa, l'estel del món estén les estovalles fosques, puntejades de firmament, damunt la teva aspre pell. I tu, sense treva, continuaves caminant, camí amunt, camí enllà...indiferent, en un rumb sense rumb...