ELLA...

encara que sigui amb la imaginació. Abraçar, fort, molt fort, empresonant per sempre allò, aquell, que s'estima intensament...

Dins del somn dir:"t'estimo", milions de vagades. Passar tota la vida, entre llàgrima i llàgrima, entre rialla i rialla, fent arribar la veu de més enllà de l'infinit: t'estiiiiiiiiiiimo!

Visca la truita de patates...amb ceba!

gràcies per la felicitació, gràaaaaaaaaaacies de tot cor!

crec que La teva originalitat ha exaurit a totes les metàfores existents fins al final del poema, desnuat amb l'erotisme d'una gustosa truita de patates.
noi, veig que les muses de la inspiració t'acompanyen en qualsevol circunstància, eh!

Una abraçada!
Montse

a mi m'agrada la de carbassó!!

jeje, molt bo!!

petons!

jajaja! Molt bó! Fins a l'últim moment m'has fet pensar que t'anaves a cruspir a la teva parella! (a petons és clar...! I sense ceba! jejejeje )

Que vagi de gust! (...la truita i el dia!)
Ens veiem!

Ciao!
Gemm@

Jo experimento el mateix quan mejo truita de patates... no em passa el mateix amb el peix...

jajajajajjajajaja quin fart de riure jajaajjaaj què bo mare meva!!! m'agraden molt aquests que venen amb sorpresa!!! jajajaja encara ric!!xD

i amb una bona llesca de pambtomata!!!!
m'ha recordat una cançó de Brams, que es diu "la meva estimada"...
si tens oportunitat escolta-la!
Salut i una abraçada!!
Sílvia

Fàcil de llegir i atractiu , sí , m'agradat molt el poema . A la meitat ja comences a sospitar de que va , però el final és molt bo.

Gràcies pel teu comentari, resulta que sóc de Lleida, i puc dir-te que la boira m'agrada, es clar que també trobo a faltar el Sol quan la boira es "persistent" .