Ella volia volar

Un relat de: Abs

Va rebobinar la seva cançó preferida, volia tornar-la a sentir, tenia ganes de perdre's altre cop dins la melancolia de la seva lletra, i escoltar-la i sentir que era seva.
Es preguntava perquè no podria ser així de fàcil recular en el temps, tornar enrere, rectificar, encaminar la vida cap a una altre banda. Es sentia miserable, sense forces; aquelles notes la portaven a records de petons amb gust de maduixa, de mirades sinceres, somriures plens de vida... Tot era tan lluny, semblava haver passat una eternitat des que el va veure per últim cop, encara que la seva olor continuava present, la recordava tant intensa...
I el silenci la destruïa, sentia que ho necessitava altre cop, era conscient que estava atrapada, però tot i així va obrir el calaix, allà aquella xeringa reposava intacte, tal i com l'havia deixat el dia abans. Tremolant va agafar-la fort, les seves galtes ja eren plenes de llàgrimes tèbies, anhelava ser feliç per uns moments, encara que tot fos fictici, necessitava camuflar el seu dolor costés el que costés.
I mentre l'agulla li perforava la pell un somriure es dibuixava als seus llavis, començava a sentir l'heroïna corrent per les seves venes, vola evadir-se, fugir d'aquella habitació que l'empresonava, volia volar.



Comentaris

  • s_amy | 06-07-2007

    M'ha agradat molt.

  • Amb el teu relat...[Ofensiu]
    Inadaptada | 23-05-2007

    veus com una cançó pot arrastrar-nos al passat més desitjat i com els humans som capaços de fugir a altres realitats, sempre creades per nosaltres i que ens destrossen.
    Molt bo.
    Un petonàs.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: