Cercador
Elena Ormondi. Cas tancat (II)
Un relat de: Vicenç Ambrós i BesaPren la paraula
JONÀS TABOADA NOVOA, l'espòs
Sempre he sostingut el mateix. I ho he fet per una raó òbvia: és la pura veritat. Jo no vaig matar-la. Simplement perquè no ho hagués pogut fer. L'estimava, saben? Discutir no és cap delicte i és habitual en moltes parelles.
Feia tres anys que estàvem casats. Ens vam conèixer durant el rodatge de Sueños turbios, un dels seus èxits més sonats. Jo era un dels guionistes i ella s'havia convertit en l'autèntica reina de l'escena. Tenia un cop d'ull picaresc i una expressió sempre desenfadada que l'havien de portar, en la pitjor de les prediccions, a ser una figura referencial en el marc cinematogràfic europeu. Però les drogues la van ensorrar. I jo crec que va ser una sobredosi d'èxit, amb regust de vanitat i narcisisme, allò que la va fer caure en aquell esvoranc. Ella, senzillament, es creia capaç de resistir-ho tot.
No saben vostès quin suplici vaig haver de suportar en rebre acusacions com les que em van clavar familiars, coneguts i pretesos amics de l'Elena. Em responsabilitzaven de la seva decadència, de la seva mort artística, d'haver-la introduït jo al món de les drogues. Fals, fals i fals. Jo l'estimava. Jo volia per a ella el millor, el seu triomf, la seva somiada catifa vermella de Barcelona a Hollywood. Per més que això suposés sacrificar la nostra relació. La seva felicitat estava molt per sobre del que jo mai podria arribar a merèixer.
Per què ho hauria d'haver fet? Ja no parlo de les drogues, que es una estupidesa, sinó d'haver-la assassinada. Que és, afegeixo, una estupidesa encara més gran. Perquè des de llavors la meva vida s'ha convertit en un autèntic infern. Em vaig enfonsar entre sospites i acusacions. Vaig perdre la feina, bona part dels meus amics, el pis... Beure m'ajudava a oblidar-ho tot. Cada vespre, cada nit. Sóc viu gràcies als meus pares i a un bon amic meu; entre els tres van... bé, aconseguir que ingressés en aquell centre de rehabilitació. I puc dir avui, obertament, que he tornat a néixer. Han hagut de passar deu anys, deu inacabables anys, però torno a tenir noves il·lusions. És per això que no m'és grat en absolut recordar tot allò.
Sé que vaig anar-me'n del pis cap a les vuit del vespre, després de discutir. Sospitava que... bé, que s'entenia amb algú. No sabia ni amb qui -tot i que ho sospitava- ni quan es veien, però aquella carta... Ella se'm tirà a sobre exigint-me explicacions, dient-me que no era ningú per llegir-li el correu. Tenia raó. Però entre nosaltres hi havia un acord: cap secret ens havia de separar.
Vaig tornar hores més tard, ja de matinada, i al llit la vaig trobar, morta. Amb un horrible tret al cap i tota pàl·lida com una figura de porcellana.
Voldria dir per últim que em vaig casar amb ella per amor. Pot sonar-vos a tòpic, però és veritat. Ella, professionalment parlant, agonitzava. Arribava ja al fons del pou on l'havien empès les drogues. I també la seva aparença física s'esfondrava com un castell de cartes; un cos prim i dèbil era tot el que en quedava d'aquella escultural figura de somni eròtic.
Proper capítol: "Pren la paraula LLUÏSA FERNÁNDEZ SANTANDREU, l'advocada de la defensa"
Comentaris
-
Intrigant!!![Ofensiu]Nurithy | 05-04-2007
Aquest marit té un regust sospitós XD
-
Doncs potser no és el marit[Ofensiu]Shu Hua | 02-12-2004
A veure, me'n vaig a llegir la tercera part.
-
No t'amoïnis[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 01-12-2004
per això de la valoració; un nou és altíssim (ja voldria treure'l sempre, jejeje) i de fet, el més important és un comentari. Mil gràcies per tots els teus!!!
Una abraçada,
Vicenç -
Sorry[Ofensiu]Linkinpark | 30-11-2004
Tan sols vull demanar-te perdó, Vicenç (ara que l'escrit, quin nom més estrany, però és bonic) per que no volia posar un nou a la lectura, el que volia era posar NO VALORAT, ja que ara per ara es mereix un déu.
Ja sé que pareix una tonteria, per que molts pensareu que ojala m'equivocara i sempre a tots posara un deu, però no pot ser, apa a10. -
Continua el misteri.[Ofensiu]Linkinpark | 28-11-2004 | Valoració: 9
I augmenten les ganes de continuar-lo, ara li toca a la defensa. Aquest relat m'agrada molt, m'encanten els abogats i els misteris.
l´Autor
134 Relats
1073 Comentaris
296327 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Sóc lluçanès de cor i, adoptivament, de Sant Andreu de Palomar.També em trobareu a www.vambe.cat
Últims relats de l'autor
- Sobre Ventall d’haikus, d’Anna Rispau Falgàs
- Textures de Nadal
- Titulars de lletra petita
- Presència
- El misteri de la pedra preciosa
- Només Nadal
- Compromisos d'hivern
- Reconeixença
- Buidors
- Llums
- Sota la nit
- Alè de llum
- Tempus fugit?
- CLOENDA 150 ANYS. Col·legi Presentació de la Mare de Déu
- El perquè del vint-i-cinc de novembre