El vestit

Davant del mirall es va trobar esplèndida. Estava contenta d’haver comprat el vestit. Havia quedat amb el seu xicot per veure una pel•lícula i sopar. Mentre esperava a la porta del cinema, somreia perquè sabia que en Josep la miraria de dalt a baix i començaria a llençar-li floretes. Trigava i va decidir posar-se a la cua i comprar les entrades. Quan ja les tenia hi va arribar. Es va disculpar, li va fer un petó i li va demanar si ja tenia les entrades. Ella, després de l’abraçada es va enretirar per tal que la pogués veure. El noi va començar a mirar la cartellera dels films que passaven a les diferents sales. Es van posar a la fila d’entrada, van seure a les seves localitats i, mentre es tancaven els llums, a la Núria li va caure una llàgrima de desil•lusió.