Foc Condemnat

Negre és el color de les flames que desperta el seu infern
Blancs són els seus ulls quan neix la lluna plena a dalt del cel
Vermella és la sang que vessa dels seus pensaments
I esgarrifosa la bèstia que torna a ressorgir en el vell mig de la nit
Allibera la bèstia que dus dins
Deixa anar la carregada ràbia del teu cremat cor
El maligne ésser sortirà d'entre les cendres escampades que has anat deixant per aquest tormentós camí de ruïnes
Tot allò que has anat guardant dins sorgirà de cop fusionant-se en un sol punt i farà explotar la condensada bossa de ira
Veig la maldat en els seus condemnats ulls
Cec del que l'envolta corre per la freda i humida nit
Terror i bòira cobrirà el seu entorn
durant la nit sense retorn
Amagat per la bondat que per la fam de venjança serà vençuda
Caurà a les flames de la bogeria
Deixarà d'evitar ser com és per acabar amb les seves pors
Sent la teva tormentada naturalesa per primer cop.
És el seu entorn el que la portat a descobrir-la.
Ràbia posseïda
Fins quan temps l'endimoniada bèstia podràs retindre en el més profund? Foc condemnat
El portal de l'infern creat per les teves pors i el teu odi es trencarà i desencadenaràs el seu sofriment.
L'animal salvatge creuarà les portes de l'obscuritat
I et donarà la benvinguda al teu nou món.