Amor de l'eternitat

Sentint els batecs del teu cor m'acomiado de tu.
Escoltant la tristesa de la meva ànima contemplo el teu rostre marcat per un llarg adeu.
Acariciant la teva dolça mirada amb els meus ulls et vull confessar el que has despertat dins la meva ànima.
Besant per últim cop els teus llavis deixaré gravat amb sentiment el moment de la plenitut del més gran dels sentiments.

Mai he perdut l'esperança de tornar-te a veure.
Encara puc sentir el teu aroma cada cop que la meva vida camina pels espais que va omplir la teva presència.
Veig el color dels teus ulls cada cop que en la nit veig el verd de la gespa reflectada pels pàlids rajos de la lluna plena.
Encara deixo que el vent s'en dugui les llàgrimes que dels meus ulls vessan amb tristesa cada cop que la pluja a deixat el teu alè en les fulles dels arbres i en les flors dels jardins.

Em nego a creure les dures paraules de adeu que encara puc sentir en el present vingudes d'aquell passat tant tendre com dolorós.
Remonto i m'endinso en aquells dies en que la teva flamejant flama va atravesar el meu cor estrenant-lo per primer cop.
M'endinso en la nit cridant el teu nom esperant que la lluna et fagi saber que la màgia de l'amor que sento per tu seguéix imnotitzant-me per temps que passi.
I mirant l'ennuvolat i fosc cel de nit d'estiu, encara puc veure i envoltar-me dels estels que tantes nits ens van acompanyar fins al paraïs.

Torno a trencar en llàgrimes al començar a acceptar que te perdut.
I per molt que vulgui no aconsegueixo apagar la flama que em vas entregar.
Torno a caure en el sufriment de la teva absènsia cada cop que obro els ulls i no trobo la teva enlluernedora mirada
Ferida oberta al meu pit que sempre sagnarà per tu fins l'eternitat.