El teu mar

El teu mar. Només vull ofegar-me en el teu mar. Ofega'm! Fes-me desaparèixer, oprimeix la meva boca fins que no en surti ni un trist esbufec. T'ho agrairé quan ens tornem a trobar, d'aquí uns quans hiverns. Glaçats, com aquesta tardor que estic vivint. No necessito res més, només el teu mar. La calidesa d'aquestes aigües i la solidesa més surrealista, que són les teves mans. Porta'm a on vulguis, on la teva imaginació pugui arribar, allà on cada pensament esdevé real, o millor dit, més real.
No rebutjaré res, ni un so, ni una melodia, ni cap particula d'aquesta olor que em regales.
Porta'm a somiar, envoltada de cada gest, imprevisible, improvisat. Casualitats que m' obliguen a escriure, i a desplaçar l'atenció cap als teus llavis, sempre resseguits en pensaments.