El temps mai t'espera

Estava disposada a escriure, a insultar tot el que em fa ràbia i manifestar la meva frustració... però no sé quines paraules utilitzar. No és que sigui inculta, ni que no tingui diccionaris a casa, és molt més complicat que això. No tinc paraules perquè no sé com em sento...potser és una mica de tot... i de res.
A vegades les paraules sobren...però a vegades en falten. En falten quan no som capaços de dir que necessitem una persona, quan per orgull no diem que l'estimem, o per por al què dirà la gent. Fins i tot la gent que defensem el carpe diem no aconseguim treure el màxim de suc als dies. I què vol dir això? Doncs que la vida està plena de contradiccions, i la gent que no les manifesta, se les guarda dins,sense gaudir del plaer d'anar contra els teus principis, o d' experimentar coses que tu "mai hauries fet". Ja és hora que comencem a viure la vida pel què és: la nostra vida!, us sembla poc? tenim una vida per nosaltres... que qui sap quan s'acabarà. Millor no pensar-hi... Millor pensar en com volem viure la nostra vida i viure-la d'una vegada,canviar el que no ens agrada,lluitar pel que volem.

El temps mai t'espera...