El temps i la relativitat II

(o de com es confirma el que tothom ja sabia: anant ràpid guanyes temps)


Tal com vaig comentar en l'anterior escrit, Einstein va proposar el fet de que la velocitat de la llum no depenia del moviment de l'observador. És a dir, un observador mediria la mateixa velocitat de la llum (300.000 km/s) tant si s'estigués apropant a aquesta com si s'hi estés allunyant. Això implica que el temps no és una magnitut universal sinó que cada observador té el seu propi temps personal.

A la pràctica això vol dir que quan més gran és la teva velocitat (més s'apropa a la de la velocitat de la llum que és el tope) més lent passa el temps. Això s'ha pogut demostrar d'una manera molt pràctica a partir de dos avions idèntics que van sortir en sentits oposats: un se'n va anar cap a l' Est seguint el moviment de rotació de la Terra que fa que aquesta giri sobre ella mateixa, i l'altre cap a l' Oest. Els dos avions disposaven de dos rellotges idèntics molt precisos que, al aterrar, marcaven temps lleugeríssimament diferents. En concret, el que volava més ràpid ajudat per la velocitat de la rotació terrestre indicava un temps menor. Els passatgers d'aquest avió van guanyar unes petitíssimes fraccions de segon respecte als altres! Això vol dir que per viure més temps podríem estar permanentment volant en sentit Est, tot i que només guanyaríem mil-lèssimes de segon.

Evidentment a la pràctica aquest fet no es nota ja que afecta molt poc en les velocitats a les que ens movem normalment, i només ho fa en prou mesura en velocitats pròximes a la de la llum.