Ocellet del meu cor

Un dia qualsevol. 7:45 del dematí. Dins del cotxe camí de la feina circulant pel carril dret de l'autopista per sobre del límit de velocitat permés per la Dirección General de Tráfico. Arribo tard. Com sempre.

De sobte, apareix per la meva dreta un ocellet. Sembla que vulgui creuar la C-32 fent un vol rasant, però dubta i torna, ficant-se entre les rodes del meu cotxe. En unes fraccions de segon raono el següent: si l'intento esquivar, el més probable és que el trepitgi amb alguna de les rodes del meu cotxe i que em mengi el possible cotxe que pugui estar passant en aquell moment per la meva esquerra. Així que deixo que se'm fiqui per sota del cotxe, entre les rodes. El soroll que sento a ell l'ha matat però a mi em fa mal en alguna part de l'ànima.

Aquest dia no és igual als altres. Entre les inevitables i necessàries rutines de la feina (de qualsevol feina) s'hi colen pensaments extranys, mig de culpa i mig de pena. Avui toca Figueres. El company baixa del cotxe per anar a mirar quelcom. Mentrestant jo em quedo al cotxe, al mateix seient del conductor i al mateix cotxe que fa un parell d'hores a 100 kilómetres d'allí he utilitzat per a matar a un pobre i indefens ocellet. Un ocellet igualet al que veig bellugant-se inquiet a prop del cotxe. I aquí ve el més extrany: vola fins a la finestreta del meu costat i, suspés a l'aire, toca dos cops amb el seu bec el vidre.

Jo em quedo al-lucinant, no pot ser. L'hi comento al company, no sap qué dir. Ho comento a tothom, escolto comentaris del tipus: "l'ocellet fantasma ataca de nou...". L'hi comento a la persona que de tant en tant em talla el cabell a casa seva, es queda pensativa i m'explica experiéncies místiques viscudes per ella mateixa (aures brillants d'individus desconeguts i el seu cos mig flotant a l'aire).

Sort que la meva bandera és la ciéncia. M'acabo convençent de que l'olor de la sang de l'altre animaló li ha despertat l'interés. Però... havia de picar a la finestreta, i a més a un pam de la meva cara? Si algún dia llegeixes això, ocellet meu, espero que em puguis perdonar. Descansa en pau.