Cercador
El temps ha endolcit l'enyor
Un relat de: ROSASPA les persones amb les que hem compartit moments inoblidables.
Als éssers estimats que hem perdut, però dels que conservem infinitat de records i l'essència vital del seu amor...
Com el vol lleuger
de la papallona,
passeja el teu record
entre les flors silvestres
que onegen camí
del meu cor.
Dolces i etèries
carícies gairebé
imperceptibles,
que travessant el temps
pessigollegen suaus
la pell de la nostàlgia.
Les llunes d'argent
i els sols de foguera
t'han dibuixat
volàtil i màgic,
com un núvol
de mil cares.
Et bellugues
entre els silencis
de les fades
immortals i les remors
adormides de les fulles
dels arbres.
I els teus llavis transparents,
em petonegen gairebé
som un sospir
les parpelles amarades
d'aquells somnis
que no moren.
Les violes i les liles
com cada any
han rebrotat i
el so del teu estimat
somriure, baixa alegre
pels bassals.
Sento en les meves mans
noves llavors
que germinen
i el pols de la terra humida
com un cor enamorat
que m'omple de melodies.
La teva llum es reflecteix
en els pètals tornassolats
i en les ombres amagades
que dibuixen els meus dies.
L'enyor esclata dolçament
entre ginestes florides...
Comentaris
-
Bravo!![Ofensiu]Sareta_16 | 20-04-2005 | Valoració: 10
Quina raó desprenen els teus versos...quina sencillesa, amb quin tacte ens ho descrius!És fantàstic!I el títol genial!^^
M'ha agradat molt sobretot aquesta frase: Als éssers estimats que hem perdut, però dels que conservem infinitat de records i l'essència vital del seu amor...
És realment bonic de debó!
-
M'agrada ROSASP...[Ofensiu]Magdeta | 03-04-2005
Quin relat tant bonic i com aconsegueixes expressar el que és la nostàlgia. És dur enyorar a algú que estimes però diuen que el temps ho cura tot. Crec que és el què vols representar amb aquest poema i ho transmet molt bé...
Espero que el temps endolseixi el meu enyor...
Un relat exel·lent...
Una abraçada. -
Un poema molt bonic...[Ofensiu]BARBABLAVA | 02-04-2005 | Valoració: 10
Ple d'imatges entendridores per descriure el record i sobretot l'importància que encara tenen aquells qui ja no estan, però que en realitat mai moriran... Sempre ens quedarà l'enyor, cada cop més dolç!
-
el temps[Ofensiu]Lavínia | 02-04-2005 | Valoració: 10
sublima l'enyor, l'acaramela com el sucre cremat fa a la nostra crema. Així quan trobem a faltar algú dels nostres, algú que estimem o hem estimat, el record i l'enyor que la seva absència et provoca esdevé pura melangia, com una tristesa endolcida que t'ho fa suportable i el seu somriure, la seva mirada esdevé això: "llum que es reflecteix sombre els pètals tornasolats"
Molt bonic, Rosasp!!
Valoració mitja: 10
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
643322 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")