El temps ha deixat

Un relat de: Endevina'm
El temps ha deixat (En el dolor)
III

El viure era un indret càlid
que amb el temps
ha deixat d'existir.
Mirant-me les mans
abaixo els ulls,
no camino ni faig camí.

Evito reflexes brillants
que puguin retornar-me
un rostre desconegut.

Sols em reconec
com un apàtrida del viure
que fuig de l’estrident neguit,
del silenci dels carrers,
de tantes mirades obliqües
a cada pas.

I vull fugir de la fredor,
de la metàl·lica sensació,
fer-me escàpol
de l’incomprensible dolor
que em tenalla la raó de viure.





Ferran d'Armengol (hivern 2015 - tardor 2019)

Comentaris

  • La raó de viure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-11-2019 | Valoració: 10

    La raó de viure de les persones amb malalties greus o rares s'assoleix vivint-les. És comprensible no veure-hi futur, però el futur és present en aquests casos. Quants anys fa que l'oculista em diu que aviat es trobarà algun remei per millorar la retinosi pigmentària, i res. L'esperança és l'ara. Una forta abraçada, Ferran.

    Aleix

  • Poema per la Marató[Ofensiu]

    Gràcies Ferran per compartir-nos aquest poema en el llibre de la Marató d'enguany.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

26 Relats

138 Comentaris

22548 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer altres coses, més de cara als microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Però miraré de tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.