El temps de la ficció 2

Com ja vaig explicar en el primer text d'aquesta sèrie el meu germà bessó Calderer em va demanar normes i criteris en l'utilització dels temps verbals: pretèrit simple, preterit compost o perifràstic...És un tema que no permet una resolució senzilla. Hi ha diverses possibilitats per no carregar la prosa de vaig, vas i van. Una és no utilitzar el passat:

Arribo a un hotel modest, després de demanar-li a una dona a on puc passar la nit. Hi entro i demano una habitació a recepció. Em donen la 14. Després de deixar-hi les maletes i de rentar-me una mica baixo al restaurant. Hi ha pocs estadants. Davant la meva taula, a uns quants metres, veig un home que està sopant. Porta ulleres rodones, du bigoti i el cabell desordenat. Amb aspecte malaltís, estossega contínuament i gairebé no aixeca la vista del plat.

Un fragment d'un relat molt remarcable de Copèrnic (Enric Roca Perich ) que es titula Allà on la boira és més espessa. L'autor fa servir el present com a temps de la ficció. Tots entenem que el text es refereix a uns esdeveniments pretèrits però està narrat en present: és el que a vegades s'anomena present històric. Sembla que ja el romans l'utilitzaven, per exemple Juli Cèsar a La guerra de les Gàlies. Aquest és un recurs molt útil: per una banda evita tots els entrebancs del pretèrit perifràstic, per l'altra té molt bones possibilitats narratives. En efecte un text en present ens apareix més directe, fresc, immediat, col·loca l'acció en un primer pla. Seria, per exemple, el temps idoni per a un relat d'acció o de gènere negre:


En arribar pujo al segon pis, agafo la sogra de la cadira de rodes i la llenço escales avall. Malgrat ser molt vella i estar molt xacrosa no es mor i comença a cridar i a insultar-me. Això en ella ja era habitual, cridar-me i ofendre'm, l'única part del cos que li funcionava bé era la llengua. Baixo fins a mitja escala on ha quedat eixarrancada com un titella, m'ajupo al seu costat i li agafo el cap amb fermesa entre les mans. Girant-lo a un costat i a l'altre, amb un moviment sec i ràpid, com si digués que no amb vehemència, li trenco el coll. Sentir el crec de les vèrtebres que es trenquen i acabar la cridòria de la vella tot és una.

És el conte Il·luminat de Lluís Julian Barrachina (Calderer). En aquest text negre (negríssim) Calderer intentà primer utilitzar el perifràstic però li resultà molt engavanyador: vaig agafar la sogra ...la vaig llençar.....em vaig ajupir i li vaig agafar el coll.... Després intentà el pretèrit simple: agafí la sogra i la llancí...semblava més un text paròdic o còmic que no un conte negre. Em va demanar consell i li vaig suggerir d'utilitzar el present històric combinat amb un estil sec i ràpid, amb pocs adjectius i frases curtes. Penso que el resultat fou remarcable encara que, presentat al concurs Ferran Canyameres de Terrassa, els jurats no el van considerar prou bo per premiar-lo.

El present històric, doncs, té per si mateix bones possibilitats narratives: és senzill, ràpid, produeix una sensació de proximitat i de frescura... A més hi ha la possibilitat d'utilitzar-lo combinat amb els pretèrits per marcar canvis de ritme o de perspectiva en el text. Un altre exemple de Calderer, el conte La batalla de l'Ebre:

A poc a poc el càstig de l'artilleria enemiga va anar augmentant, també se sentia el xerricar de les cadenes dels tancs que s'acumulaven darrere Villalba.
El 29 d'agost començà l'ofensiva enemiga. Va ser un dia molt dur."

Aquí va callar. A poc a poc tota la família, les mares, les nenes havien vingut al menjador. Els homes havien deixat les cartes i escoltaven atents. Fins i tot els infants més petits entenien que es produïa un fet insòlit: l'oncle Federico parlava de la guerra.
Un dels cosins més grans li va omplir la copa mentre preguntava:
-I què va passar?
Ell va beure i va continuar amb veu monòtona, els ulls molt oberts i fixos com si estigués veient aquell dia.

"Des de l'alba ens bombardeja l'artilleria, després els tancs es despleguen pel camí que passa paral·lel a la nostra trinxera, a uns dos cents metres, com a molt. Com el camí passa una mica per sota del turonet on som, tiren a ras de terra. No podem ni aixecar el cap per veure si s'apropen o no.
En mig d'aquest bombardeig em fereixen al cap......"

L'autor utilitza el canvi de temps verbal, passa de pretèrit a present, per marcar la diferència narrativa, el nus dramàtic del text. Alhora el text canvia d'escenari en cada paràgraf: primer el camp de batalla (passat), després el menjador familiar (passat encara que trenta anys després de la batalla) i finalment torna al camp de batalla en un present que pretén mostrar l'angoixa del narrador i el nus dramàtic de la història. Aquest conte Calderer el va escriure a partir dels records del seu sogre (Federico Solera), que havia estat a la batalla de l'Ebre com a soldat de la lleva anomenada del biberó.

En el capítol tercer d'aquestes reflexions entorn els temps verbal de la ficció procuraré explicar-vos els altres consells que he anat donant al meu germà sobre aquest tema.