ELS TEMPS DE LA FICCIÓ-3 IMPERFECTIU

ELS TEMPS DE LA FICCIÓ-3

Penso que del present se n'ha abusat massa en la literatura catalana (segurament per culpa de la cacofonia perifràstica). I, de fet, sempre m'he preguntat si no és una mica postís narrar en present una història que ja ha passat; ¿hi ha algú que expliqui contes als nens en present? Aquest és l'encertat comentari de l'amic Vladimir a la primera d'aquestes reflexions entorn els temps verbals. I el meu germà Calderer pensava el mateix: un cop havia utilitzat en dos o tres contes el present històric començà a avorrir-lo. Em deia:
-Necessito més instruments, més flexibilitat, ja estic fart del present.
-Doncs hauràs de combinar els diversos pretèrits. Els perfectius i els imperfectius, el simple i el perifràstic i estructures no verbals.
-A veure, a poc a poc i bona lletra, ja saps que vaig coix jo de gramàtica, que fins fa tres anys no vaig aprovar el nivell C. Tradueix-me a un llenguatge entenedor que vol dir tot això de perfectiu i imperfectiu. Però amb exemples, sisplau, que si no em perdo.
-El mode perfectiu és el d'aquells temps verbals que descriuen una acció acabada. És el cas del pretèrit perifràstic i del simple: va caminar / caminà. En canvi el mode imperfectiu descriu un procés no acabat: caminava. Intenta utilitzar el mode imperfectiu en totes aquelles accions que ho permetin.
-No sé, crec que quedarà estrany.
-Recordes aquell text de Copèrnic que vau estar discutint al fòrum de Relats en català? Provem de treballar-lo amb el mode imperfectiu:

L'altre dia vaig anar al supermercat. Vaig pagar, vaig descarregar la compra en el cotxe i vaig tornar el carret. Podria haver-lo deixat a fora, en l'aparcament, però en aquell moment vaig veure un gos a dins esperant al seu amo. Era un magnífic exemplar de Labrador Retriever, amb un pelatge curt i brillant i l'arnés posat.

-Escolta, que aquest no és el text del Copèrnic! -Em digué el meu germà.
-No, he exagerat els perifràstics a tall d'exemple. Segur que no li importa. -Vaig contestar.
-Espero que no, però ja saps com som de primmirats els escriptors aficionats. - I després- A veure que proposes:

L'altre dia vaig anar al supermercat. Després de pagar i descarregada la compra en el cotxe tornava el carret quan vaig veure un gos a dins esperant al seu amo. Era un magnífic exemplar de Labrador Retriever, amb un pelatge curt i brillant i l'arnés posat.

O també:

........mentre tornava el carret vaig veure un gos...

-Ja t'has estalviat alguns perifràstics. Per una banda has utilitzat el mode imperfectiu en una acció que li escau perfectament: tornava el carret. I per l'altre has utilitzat un infinitiu (pagar) i un participi (descarregada) en lloc de dos perifràstics. I hi ha moltes altres possibilitats:

L'altre dia comprava al supermercat quan...... / ...mirava distretament cap a dins mentre descarregava la compra quan...

-Però no sé si un conte amb massa imperfectius quedarà bé.
-Això ja és cosa de l'autor caldrà que equilibri els perfectius, els imperfectius i les altres formes verbals i no verbals per aconseguir una bona prosa. Jo et dono idees, tu ets el que vols escriure, ja t'ho faràs.
-Saps què penso? Que l'imperfectiu em pot servir per distanciar l'acció o la descripció, és més fred i més impersonal, queda en un segon pla. Pot ser un recurs narratiu interessant.

Ell mirava cap a dins mentre descarregava la compra, hi havia un gos que esperava l'amo, lligat a l'entrada. Movia el cap d'una forma estranya, com absent. Quan l'home es va apropar per acaronar-lo l'animal l'ensumava aixecant el musell....

-Sí, té un aire curiós, em sembla que l'utilitzaré.
-Doncs, ja tens prou eines per escriure, ara deixa'm en pau una temporadeta.
-I ara, no. Recordes el comentari del Vladimir? Encara ens has de parlar del preterit simple. No te n'escaparàs.
-D'acord, però deixem-ho per a un altre lliurament, el quart, d'aquestes reflexions. A més ja saps que m'ho he de rumiar que només sóc un aficionat a aquests temes.
-Et dono quinze dies. Per a després de Reis vull veure'l penjat.
Pensava que em deixaria tranquil uns quants dies però aquella mateixa nit a les dues de la matinada va sonar el telèfon. Preguntant-me qui de la família s'havia mort de sobte vaig despenjar:
-Escolta, he descobert que el pretèrit imperfectiu és el temps dels somnis.-La veu del meu germà sonava eufòrica.
-Però que ets boig? Saps quina hora és?
-Les dues, ja ho sé. Mira estava repassant fragments de la meva novel·la i he descobert que en tots els capítols on hi ha un somni el text l'he escrit en imperfectiu! I ni m'havia adonat! Per això et dic que és el temps dels somnis, els dona una sensació d'irrealitat, de fet no acabat, inconcret, molt interessant. Escolta que et llegeixo un fragment:

Caminava per la nit, en pijama, cap a l'obra. M'apropava al forat, ple d'una aigua tan bruta que semblava negra i espessa com el petroli. Allà, d'esquena, surava un cos, el cos d'algú que jo no coneixia. M'hi atansava amb una sensació de pànic que volia paralitzar-me però que, en canvi, feia que les cames avancessin pas a pas en contra de la meva voluntat. I quan era a tocar del forat el propi cos s'anava girant i apareixia la cara mig grisa mig enfangada del Paquillo. Obria els ulls em mirava fixament i em parlava sense badar boca: "Per què? Per què?...

Ell seguia llegint el seu fragment mentre jo, amb un renec, vaig penjar el telèfon.