El somni

Belluga la tristesa
quan es passeja, mig perduda,
en un aeroport de nafra viva;
s'esbatussa per ser protagonista
a la vall del secret llunyà i ombrívol.
És tard, s'engoleix l'èxit
als petons no donats a la raó.
Va llogant el somriure
als pessics del nou dia,
però abans ve la nit, i amb ella el somni;
que ens ha dut un brunzit
de paraules, de besos plens d'amor.
Quan la lluna, esberlada per la llum,
s'ha abeurat de tristesa...,
ha parit l'alegria
en el got de la nit.

Carme Raichs