El sol i l'abella

Havia una vegada una abella molt treballadora i trempada que es deia Carla. Cada dia anava dormir ben aviat al seu llit de fulles de llimoner. L´endemà, s´aixecava ben d´hora per dir-li bon dia al sol i anar a esmorçar. Sempre, el primer que feia així que es llevaba era rentar-se la cara, les antenes i les ales amb l´aigua fresca d´una gota de rosada.
Un bon dia, la Carla, ben rentada i ben desperta, va anar cap al camp de floretes de color blau per esmorçar. A ella, la mel que li agradava més era la de les flors de color blau. Que n´era de bona! Però, així que va arribar al prat, es va trobar que les flors, aquell dia, encara estaven dormint, estaven ben tancadetes i clar, no podia esmorçar.
La Carla no es va enfadar gens però es va posar una mica trista. Va pensar aquell dia les flors deurien estar cansades i que també mereixien dormir una miqueta més. Va decidir que aniria al camp del costat, el de flors vermelles, que també feien la mel prou bona. Mentre s´hi arribada l´estómac ja li començava a fer rau-rau perque tenia ja força gana. No havia menjat res des del dia anterior. Però ja veus tu que va arribar al camp de flors vermelles i apa, també dormien. Pobreta, es va ben decepcionar però tampoc es va enfadar. Sabia que una mica més enllà, havia un camp de flors de color groc que feien una mel que no era tant bona però que ja li anava bé. Ja menjaria la mel que li agrada més tard. Tenia tot el dia per endavant i ara tot just era l´esmorçar. Mentre anava volant, feia més soroll el seu estómac que no el brunzir de les seves ales. Tenia molta gana. Va arribar al camp de flors grogues i també dormien, continuaves totes ben tancadetes. La Carla es va entristir tant que es va plorar a llàgrima viva. Tenia tanta gana i havia volat tanta estona que no li quedaven forces per res, només per plorar i prou.
Mentre passava tot això, el sol ja feia estona que ha via sortit del seu llit. El sol viu a la muntanya més alta de totes les muntanyes i sempre hi ha neu. Al sol, el que més li agrada es fer ninots de neu i pastissos de xocolata. Aquell dia estava fent uns ninot de neu al jardí. Anava ben abrigat ja que la neu és molt freda. Portava guants a les mans, una bufanda al coll i un gorro ben gruixut de llana. No passava gens de fred. Mentre li posava la pastanaga que feia de nas al ninot de neu, va sentit els plors de l´abella. El sol no li agrada que ningú plori i va volersaber que passava. Va anar a veure l´abella i li va demanar que passava.
L´abella li va explicar com havia anar al camp de flors blaves per menjar-ne la mel i com les havia trobar dormint. També li va explicar com havia anat al camp de flors vermelles i com també les havia trobar dormint i com finalment havia anat al camp de flors grogues i també, dormint. També li va explicar que tenia molt gana i no tenia res per menjar i que li feia molt soroll de panxa i que no tenia força per aixecar-se.
El sol li va dir a l´abella que no es preocupés, que no patís que ell ho solucionava en un tres i no res.
El sol va pujar a la seva escala. El sol té una escala molt i molt llarga per pujar dalt del cel. Una vegada va ser a dalt de tot, molt seriós, va dir aquestes paraules.
-"Totes les flors blaves, desperteu-vos" i totes les flors blaves, de cop, van despertar-se i van mirar cap al sol.
-"Totes les flors vermelles, desperteu-vos" i totes les flors vermelles, a la vegada, van despertar-se i van mirar cap al sol.
-"Totes les flors grogues, desperteu-vos" i totes les flors grogues, al mateix temps, van despertar-se i van mirar cap al sol.
-"Us vaig a dir una cosa molt important i vull que em feu cas. A partir d´avui mateix no vull que mai més cap abella no pugui menjar mel perque esteu dormint. Així que la primera abella s´hagi llevat del llit, a totes vosaltres us vull ben despertes i llestes. Les belles són el més important i són les meves amigues."
I tal dit, tal fet. A partir d´aquell dia la Carla no va haver de patir gana mai més al matí i es va convertir en la millor amiga del sol. Això gràcies a que el sol la va ajudar quan més ho necessitava. Gràcies a ajudar-la va trobar una bona amiga com era la Carla.