El saltat de verdures al curry gratinades amb gouda vell i amorosides amb un polsim de tòfona no vol ser segon plat

-Que injust que és! Em sento tant poc valorat. - digué indignat el saltat de verduretes al curry gratinades amb gouda vell i amorosides amb un polsim de tòfona.
-Per què? - li contestà la crema catalana sense cremar.
-No veus què m'ha fet? Ha gaudit al preparar-me fins a l'èxtasi, ha posat sempre poca sal per poder-me anar tastant i tenir el meu gust en la seva llengua.
-I què?
-Que ella sap que jo sóc el més gustós, el que li aportaré els millors esclats de gust a la boca dels seus convidats.
-I això t'indigna?
-No, però que no veus què m'està fent amb aquell entrant de disseny, aquells estúpids canapès dolços i empelagosos? que no veus com els hi està servint com si fossin la seva "Gran Creació Culinària"?! Però si els ha trobat fa menys d'una hora i mitja en el fotut llibre de receptes esnobs! Em sento com un lluç bullit i sense sal...
Davant els gelos mostrats per les verduretes, la crema catalana li digué:
-Però que no veus que el segon plat sempre és el més valorat? El principal, el que porta una millor alimentació al cos? El que omple, el que és el salt qualitatiu de qualsevol àpat!
-Collondes! mira com presenta el cony de primer, aquests esnobs trossos de pa amb parides al damunt. Jo hauria de ser el primer plat i únic!
-Home, i jo què?
-Tu ets els postres, el que fa somriure a tots els comensals, la part viciosa de l'àpat, jo no puc competir amb tu, ets d'una altra dimensió.
-M'estàs dient viciosa? - feu la crema catalana sense cremar.
-No, dona! Els viciosos són ells, però no em negaràs que tu ets la noia que li miren el cul i que després li magregen durant dos intensos minuts per passar a fumar i beure cafè després?
-Coi, ara em deprimiràs a mi...
-No siguis egoista, que aquí el fotut sóc jo. Tothom dirà que he quedat molt bo, "quin gust tant bo que té el gratinat, així fort", "deliciós el toc exòtic de curry", "mmmmm, i les verdures al punt!", "això, a més, ha de ser sa, no?" i, finalment, "la tòfona li dóna un toc exquisit", vaja que sóc el millor! Però, per ella, ells són les estrelles del sopar, els putos canapès!!!
-Però no te n'adones que els canapès són molt xulos però efímers? Jo crec que tu triomfaràs, que el teu gust romandrà en la seva memòria, que tots marxaran d'aquí recordant les verduretes impregnades de curry i amb el toc sec del formatge, amorosits per la tòfona.
-Per ella ja no sóc el plat estel·lar, sols el millor plat que sap cuinar i que sempre la deixa bé, però sóc rutina del seu èxit culinari. Sempre seré segon plat...
-Però almenys tu no tens grumolls.