El sabater

Un relat de: Llibre

De menuda, el meu pare,
em duia a cal sabater,
un home vell i arrugat,
vestit de blau i embetumat,
amb ulleres de cul de got
i bigoti espès i fosc.

Per a mi era un home
que ja havia viscut molt.
Era un savi, un científic
amagat de tot el món.

El que més m'agradava
era el seu somriure etern,
el parlar tranquil i lent,
el seu treballar pacient.

El que al pare li agradava
és que ho arreglava tot:
un tacó, unes tapetes,
un canvi de color,
un sargit, un adob,
ara el peu anirà millor.

D'aquell home sense nom
només tinc un breu record.
Cap escena no oblidada.
Cap enyor gravat al cor.

Però hi penso avui en dia
quan vaig a cal sabater
i em respon amb ironia
que el que vull, ja no es pot fer:
"Més val que se'n compri de noves.
Més val que ho llenci i ja està."

Potser em cal oblidar que un dia
vaig conèixer un sabater
que estimava la seva feina
i que treballava bé.

On és, avui,
el meu sabater?

(22-12-2004)

Comentaris

  • M'ha calat ben fons el teu poema![Ofensiu]
    Xanxaneta | 12-07-2005

    I no perquè sigui dels més elaborats que tens, sinó perquè en llegir-lo m'ha semblat una descripció del meu avi. Després, en llegir els comentaris encara m'he sentit més afortunada, perquè jo tinc un sabater i particular, que tot i ser juvilat encara s'esmerça a arreglant les sabates de la família i moltes coses més. Em sembla que li imprimiré el poema perquè se'l llegeixi.

    Gràcies!

  • Un record[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 26-02-2005 | Valoració: 9

    L'infantesa te homes d'aquests, records foscos i profunds. L'enyor d'aquelles feines que ja ningú vol fer. És melancòlic i bònic. Estem a divendres i no he comentat ni la meitat dels teus relats. M'encanten i seguiré llegint, però abans d'acabar la teva setmana, hem podríes recomenar entre el que hem queda, tres o cuatre coses, que a tu t'afradin especialment?

  • Thalassa | 24-12-2004

    el teu sabater és en un poema perdut per la xarxa... i trobar-lo és exquisit.

    Gràcies pels comentaris, sobretat a Dormint sola, per a mi és molt especial.

    Thalassa

  • quins records...[Ofensiu]
    ROSASP | 23-12-2004

    Jo també recordo el sabater del barri, l'olor de la cola i les sabates molt velles que eren arreglades una i altra vegada, reconstruint el que semblava impossible .
    Em mirava el sabater, semblava fer una obra d'art en cada sabata, de tant que s'hi esmerava.
    M'agradava veure tantes sabates, de tantes formes i colors. Tot plegat tenia molta vida.
    Llegint el teu poema recordo el lloc, el sabater, les formes, els colors i les olors.
    Sembla mentida, no me'n havia enrecordat mai més fins ara.
    Gràcies per fer-me mirar endarrera, on un bon sabater feia la feina ficant-hi les mans i el cor.

    M'ha agradat molt, un tema senzill i molt diferent.

    Una abraçada!

  • és que abans les coses es feien millor[Ofensiu]
    Shu Hua | 23-12-2004

    Perquè duressin. Ara tenim massa facilitats per comprar-ne de noves, no cal molestar-se a arreglar-les.
    És una poesia molt sentida, Sílvia, a aquells temps i aquella gent sàvia que ens ensenyava coses de la vida.
    bon nadal
    glòria

  • Aquells sabaters[Ofensiu]
    OhCapità | 23-12-2004

    extingits per la tecnologia no tornaran. Quina llàstima. Jo quan hi anava amb ma mare quedava fascinat pel seu ben fer, i era clavat a com el descrius! Els records d'infantesa són dolços i molt tendres, gràcies per fer-me'ls recuperar. Una abraçada i petons suaus!

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277513 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero