EL QUIRÒFAN

El quiròfan l’esperava, feia temps que la lesió del genoll el portava de corcoll, i amb el metge van quedar d’acord en fer l’operació. No era una qüestió gaire important amb un risc molt alt, però com passa sempre, el risc està en qualsevol racó.
Mentre l’estaven operant, va sofrir un atac de cor. Els metges van haver de córrer, ja que se’ls quedava a les mans. Per ell va ser com un somni. Tot era blanc, però de cop la foscor va atansar-se a ell. Quan l’anava a engolir, va sentir com si l’estiressin cap a enrere, però la seva mà va lliscar tocant aquella foscor.
Un llampec de blanc i negre va omplir el seu cervell. Mils de cares van aparèixer envoltant-lo i demanant-li tota mena de favors. Tant sols va ser uns segons però per a ell va semblar una eternitat. De sobte la claror intensa va tornar i es va trobar amb la cara del metge xiuxiuejant el seu nom.
Després quan ja estava a l’habitació, va comentar el succés al seu metge, que no li va donar importància i tot ho van deixar com una anècdota.
Deu dies després surt del hospital. El seu problema de genoll està arreglat i l’àtac de cor ha sigut un sobresalt, que amb una pastilla pot viure amb tota normalitat. El primer contacte amb una altre realitat és un dia per la nit. Està tranquil·lament veient la televisió, quan el seu entorn canvia i es troba al mig d’un bosc, mira al seu voltant i no entén res fins que una veu el sorprèn al seu darrera.
- Tomás, m’has d’ajudar!
- Però, qui ets tu? Contesta tot fent un salt enrere per veure’l amb més nitidesa.
Allí davant seu hi ha un home d’uns seixanta anys, atansant-li una carta.
- Hauries d’entregar aquesta carta a la meva dona, ho està passant molt malament i aquests papers li donaran la vida que mereix.
- Qui és la seva dona, i perquè estic aquí i he de ser jo el que l’hi ha d’entregar? Demana el Tomás una mica fora de lloc.
- Has estat tu al tocar l’energia obscura el dia de la teva operació el que ha connectat. Hi ha molts com jo que necessiten una ajut per poder descansar en pau, i tu pots ser el que ho pugui aconseguir. Ho vols intentar?
- Si tu ho vols, ho provaré, però no sé com ho faré.
- T’he posat l’adreça.
- D’acord!
Només dir això, es torna a trobar a la sala de casa seva. Per un moment es pensa que ha estat tan sols un somni, però la diferència està en que té una carta a la mà.
Així, cada nit algun esperit el fa anar a algun paratge i li demana un favor, però també es troba que cada vegada està més estona l’altra banda i són més els esperits que li demanen ajut. A poc a poc la seva vida es va transformant en un seguit de recerques per aconseguir trobar a les persones que els de l’altre cantó l’hi demanen els hi faci tota classe de favors.