El que primer faig al dematí

gràcies per recordar-me que encara hi ha gent com tu,
que el primer que fa al dematí, es somriure, respirar, portar una flor al'oficina, i ser na mica més feliç cada dematí!!!
sincerament, m'has netejat l'ànima.
mmmmhhhh, quin optimisme!
m'encanta!
somric!
gràcies!

Respiro harmonia tot llegint els teus versos. Transmets els contrasts de la vida quotidiana amb serenor, amb equilibri de la ment i el cor. I ho fas emprant paraules fetes a mida. Molt bé!
Malgrat la duresa de la vida sempre acabes descobrint una gran aliada: la bellesa de la natura que t´alimenta i enriqueix la teva ànima. A tu i a tots, crec.
Naturalment, encantada de tornar-te a trobar. Cada comentari teu és un regal poètic que valoro moltíssim.
Una abraçada.
Mercè

ens ofereix belleses que sovint ens guareixen en moments en els que ens cal esforç per soportar dies grisos o instants dolorosos. Jo, com tu, també tinc flors i plantes a la taula on treballo, i de tant en tant els ulls es fixen en una fulla, en una flor que en silenci em diu que ella segueix fent la feina que ha de fer i em regala instants bells mentre em fa companyia.
Hi ha profunditat en els teus relats, expresions i mots que arriben i que ens fan parar per a reflexionar tot allò que ens perdem si no som capaços d'estar atents al que se'ns regala.
Una abraçada

Llàstima dels moments de dolor i la tristor. Posa-hi remei, que tu pots! Realment es pot. Hi ha molta gent a la qual li agradaria treballar en un despatx. Pensa-ho.
Pel que fa a la poesia, és d'un estil agradable que fa reflexionar.


sergi

Et recolzes en el més preuat que tenim, la natura. Les flors regals generosos que ens donen ànims per suportar les penúries de la vida. Olors que ens penetren, donant-nos energia " aromaterapia", colors que impregnen d'alegria qualsevol racó per sòrdid que sigui. M'encanta com escrius i comparteixo aquestes sensacions que sentim per la naturalesa, que ho és tot.
Per cert em va agradar el que em deies al teu últim comentari, sobre les Nàiades, no ho sabia que existissin. Serà qüestió de intentar aconseguir-ne una.

Una abraçada

que t'honora sobre la manera que parles de la vida i sobretot del teu treball...
La flor a la teva taula tindrà pètals de vida, i de dolor, i segurament de mort.

Per això de bon matí ja t'abraces a la vida.
M'agrada com parles i sents, n'és una mostra com escrius.

Salut.
onatge