El que hauria sigut si...

Un relat de: MirallTrencat
Madrid 1937. Arribà a l’estació amb el temps just. Corria. Des de lluny veié que l’andana estava plena de gent que esperava el seu torn per a pujar al tren: alguns ja havien pujat i d’altres encara s’estaven despedint dels seus amics i familiars. Hi havia gent carregada amb milers de maletes i altres tipus de bosses, però ell només portava una trista maleta antiga i feta malbé. Un xiulet va alertar-lo: era l’avís que el tren es posaria en marxa aviat. Començà a baixar les escales saltant-les de dues en dues i intentant no xocar amb qui pujava pel mateix lloc. A l’arribar a l’andana, el rellotge marcava les dotze: s’aturà amb el cor que li bategava a més no poder, l’observà i un altre xiulet va ressonar per tota l’estació. Corria. Ja no quedava ningú a l’andana, qui havia de marxar ja estava al seu seient i de sobte, el comboi començà a moure’s lentament deixant anar xiulets molt fins, quasi inaudibles. Va córrer per intentant atrapar el tren. Corria com un boig però no arribava a agafar-lo. S’acabà l’andana i el tren entrà al túnel. Samuel va frenar de cop. Tot l’esforç havia sigut en va i totes les esperances cap a una vida millor havien sigut només això, esperances.

Comentaris

  • O potser no[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-02-2012

    En descobrir avui per casualitat el teu espai, no sabia per on començar a llegir, però finalment he decidit “tirar pel mig” i per això he obert aquest relat, evidentment breu, però intens i molt ben ambientat.

    Després del minut de lectura, de seguida m’han vingut al cap un munt d’idees al voltant del personatge protagonista, aquest Samuel que ha perdut el tren i l’oportunitat... o potser no!

    Em sembla que serà interessant llegir-te de nou, així és que si no et fa res ( ho dic perquè veig que no ets gaire de fer comentaris, espero no molestar-te amb aquest! ) ja tornaré a passar.

    Ah, per cert, tenim algunes coses en comú: per exemple, jo també vaig assistir a una Escola d’Escriptura.

    T’envio una abraçada per celebrar que t’he descobert com autora,
    Unaquimera

  • Els xiulets i les alertes...[Ofensiu]
    free sound | 25-01-2012 | Valoració: 10

    ...les flaires i els records...
    Els trens, les estacions,
    miralls del passat...
    Gràcies pel relat.
    Sense pressa i sense pausa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: