Diumenge de boira

Un relat de: MirallTrencat
La nit era freda i la boira tapava la lluna, que s'hauria vist plena i hauria il·luminat tot el poble. Això no va ser pas un obstacle perquè en Joan acabés la feina que havia deixat a mig fer.
No feia gaires anys que en Joan, un home de mitjana edat que vivia del cultiu dels horts, s'havia trobat un braçalet d'or per entre les piles de males herbes que collia cada dia. Un braçalet que era propietat d'en Lluís, un home que cada mitjanit passejava el gos per aquella zona, o, més ben dit, el braçalet era de la seva dona, la Maria.
El dia que en Joan es va trobar la joia, no va dubtar a preguntar-se com podia ser que hagués arribat fins allà. Dies més tard, va saber, perquè ho va sentir dir a una senyora del mercat, que la Maria havia estat assassinada pel seu marit no gaire lluny de les terres i que, per intentar dissimular el crim, havia escampat per allà diversos objectes.
Durant tot aquest temps, en Joan no va poder suportar que aquell maltractador hagués acabat violentament amb la vida de la qui havia estat, primer, la novia de l'adolescència i, després, una gran amiga. No podia suportar-ho i tampoc volia fer-ho.
Aquell diumenge, amb les botes i el material necessari, va caminar fins a l'hort i es va esperar. I, efectivament, arribada la mitjanit, en Lluís va passar amb el gos. I quan els núvols van desaparèixer i la lluna va començar a il·luminar els horts, en Joan va empènyer el cos inert cap al riu. I, seguidament, el gos.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: