El poder de l'escriptura

Un relat de: chusteriana
- El primer record que tinc d’en Tommy és escrivint en el seu quadern, assegut al porxo de davant de casa meva. Era un noi molt callat, no em semblava que fos tímid, només que aprofitava el seu temps en estar immers en l’escriptura. Quan els nois i noies del barri jugàvem a pilota al carrer, a ell sempre el podíem veure amb la seva llibreta molt a prop nostre. Li dèiem de jugar amb nosaltres, però es negava. “Has d’acabar els deures, abans?” li vaig preguntar, “No són deures, escric perquè vull, perquè ho necessito”, “I què escrius?”, “Coses que sento pensant en un futur...”, “M’ho deixes veure?”, “No puc. No encara...”. Allò em va encuriosir i sorgir en mi la sensació que havia d’estar a prop seu. Aquell estiu ens vam conèixer millor i després d’un parells d’anys ens vam fer inseparables, però en tot aquell temps no em va ensenyar res del que escrivia. Vaig començar a sentir una atracció molt forta per en Tommy, i creia que era recíproca, tot i així, mai vam comentar-ho. Llavors, un dia, es va posar malalt. La seva mare em deixava anar-lo a veure i m’ho va explicar tot. Tenia una malaltia terminal des de feia tres anys i ara es trobava a la seva última fase. Va ser en aquell moment quan va confessar-me per què portava sempre a sobre el seu diari: volia deixar constància per escrit de tot allò que el temps no li permetria dir. Va escriure varis quaderns, un per cada persona que estimava i, tot seguit, va col·locar un a les meves mans, “Per quan et preguntis com hauria sigut”. Aquelles fulles explicaven detalladament com es va enamorar de mi, com li hauria agradat que fos la nostra primera cita, com s’imaginava la nostra vida junts i com aquestes fantasies l’havien emplenat d’il·lusió i amor. I aquest és l’últim record que ara jo m’emporto d’ell, tota aquesta il·lusió i aquest amor etern. Amb això m’agradaria que us quedéssiu en el dia del seu enterrament: tot i que la seva estança va ser curta, va poder escriure’s una vida plena.























Comentaris

  • Eloi Miró | 01-12-2013 | Valoració: 9

    Realment el poder de l’escriptura és molt fort... pot fer que una vida quedi a gravada en la història. És un relat bonic i amb sentiment, amb un desenllaç fatal pel noi però tendre a la vegada pel gest que l’escriptura el porta a viure.
    Salutacions
    eloi

  • Que trist![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 13-05-2013 | Valoració: 10

    Pobre noi! Ningú amb un amor tan fort per l'escriptura té dret a morir tan jove. Molt bon relat i et desitjo sort en la convocatòria.
    Edgar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de chusteriana

chusteriana

8 Relats

25 Comentaris

7126 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Un dels propòsits d'any nou va ser dedicar part del meu temps lliure a escriure un llibre. Des d'aleshores he comentat en fòrums literaris, he participat en concursos... Necessito pràcticar, obtenir fluïdesa i comprovar si el que escric arriba a la gent, per aquest motiu us agrairia la vostra sincera opinió.

Gràcies, gent!